Es tracta de filmar un futur alternatiu en el que la tecnologia d’última generació no té circuits, ni cables, ni panells electrònics... les seves màquines estan fetes de fusta, focs, aigua, rodes dentades i rellotges. Es tracta de mostrar un futur teconològicament avançat però fet amb les eines del segle XIX. Així veiem ordinadors amb engranatges, robots amb calderes internes, naus espacials amb aspecte de dirigibles, màquines del temps amb politges i palanques... el look dels protagonistes mostren corbates de llaç i armilles, bufanda i ulleres de motorista....
·
Es tracta d’una estètica present en el cinema des de finals dels anys ’80 i que ha anat guanyant força, amb mostres en films com Brazil (1985), Rocketeer (1991), La ciudad de los niños perdidos (1995), Wild Wild West (1999), La Liga de los Hombres Extraordinarios (2003), Hellboy (2004), Sky Captain y el mundo del mañana (2004), El Castillo Ambulante (2004), La Brújula Dorada (2007)... una estètica amb el suport de la literatura (Gibson, Lansdale, Pynchon) i el còmic (Schuiten, Morrison, Moore).
·
El teòrics ens parlen de que l’steampunk és una reacció fruit de la desconfiança que tenim amb el progrés, el futur tecnològic no ha desembocat en una vida millor per a tota la humanitat, l’electrònica no és tangible, si quelcom se’ns trenca no ho podem manipular, n’hem de comprar un altre.... això ens fa anyorar aquells temps en les que la tecnologia podia ser una llavor de futur d'esperança... enyorem la simplicitat, transparència i claredat de les cadenes de producció de la primera revolució industrial... volen tornar a la senzillesa d’arreglar coses a cops de martells....
·
La pel·lícula, però, que més ha captat tot això i s’ha convertit amb la peli steampunk per excel·lència és Steamboy, de Katsuhiro Otomo; un director que ja té un altre film fundacional -de l'estètica cyberpunk- amb Akira... ara ha captat, de nou, les inquietuds i els neguits que ens mouen... a mi aquest 'rotllo' m'agrada !!!!....
··
Es tracta d’una estètica present en el cinema des de finals dels anys ’80 i que ha anat guanyant força, amb mostres en films com Brazil (1985), Rocketeer (1991), La ciudad de los niños perdidos (1995), Wild Wild West (1999), La Liga de los Hombres Extraordinarios (2003), Hellboy (2004), Sky Captain y el mundo del mañana (2004), El Castillo Ambulante (2004), La Brújula Dorada (2007)... una estètica amb el suport de la literatura (Gibson, Lansdale, Pynchon) i el còmic (Schuiten, Morrison, Moore).
·
El teòrics ens parlen de que l’steampunk és una reacció fruit de la desconfiança que tenim amb el progrés, el futur tecnològic no ha desembocat en una vida millor per a tota la humanitat, l’electrònica no és tangible, si quelcom se’ns trenca no ho podem manipular, n’hem de comprar un altre.... això ens fa anyorar aquells temps en les que la tecnologia podia ser una llavor de futur d'esperança... enyorem la simplicitat, transparència i claredat de les cadenes de producció de la primera revolució industrial... volen tornar a la senzillesa d’arreglar coses a cops de martells....
·
La pel·lícula, però, que més ha captat tot això i s’ha convertit amb la peli steampunk per excel·lència és Steamboy, de Katsuhiro Otomo; un director que ja té un altre film fundacional -de l'estètica cyberpunk- amb Akira... ara ha captat, de nou, les inquietuds i els neguits que ens mouen... a mi aquest 'rotllo' m'agrada !!!!....
·
7 comentaris:
bon dia, ciutadà!
a mi m'agrada aquesta teoria, eh. jo sóc una mica antiprogrès, de vegades. ara, tinc un dubte molt dubtós: si un dia tinc una tele amb engranatges de fa dos segles, podré seguir veient "física o química", oi?
I TANT QUE SI!! pensa que es tracta més de tunejar que altra cosa...aquesta penya es faran molt els xulos però si haguéssim de fer anar la tele o el PC amb la caldera de carbó estaríem arreglats!!!
:)
m'ha deixat tranquil·la, eh, ciutadà... :))
bona tarda a cal ciutadà K,
molt interessant, de fet tot el blog és interessant, però això ja ho sap.
la pregunta que tinc, ciutadà hi ha alguna exposició sobre aquest tema?
li faré un cop d'ull a l'última peli que anomena.
bé, avui me deixa't caure i també he deixat un post ;P
que passin un bona setmana els blogaires i la family Mirò-spain
OH, quina alegria veure'l per aquí!!!!
afalagat em quedo amb les seves paraules, jove !!! :P
Doncs en aquests moments d'exposició no n'hi ha cap... la millor exposició, però, és pescar algunes de les pelis (o llibres o còmics)
VINGUI MÉS SOVINT, LEÑE!!!
trobo que a mi també m'agrada el rotllo steampunk! però una cosa, ciutadà: vol dir que el fet que quan ara se'ns trenca un aparatejo i l'hem de comprar nou de trinca, no és tant potser per la tecnologia en si, sinó pel mercat i l'afany de fer diners? sí, siempre pensando en lo mismo! :P
BON DIA!!!
Certament, Pats, la teva idea encaixa perfectament en l'Steampunk, pensa que tecnologia-producció-economia està estretament lligat, i que la forma com es produeix (per vendres més, òbviament) ha portat al despilfarrament de recursos, a l'acumulació desbordada... La tecnologia és com és pel sistema capitalista que l'esperona, és difícil separar-ho... a mi també me mola l'Steampunk...
Publica un comentari a l'entrada