dijous, 17 de setembre de 2009

APUNTS CINÈFAGS (1)

Sí, amics i amigues als cinèfags se'ns acumula la feina... el setembre ja ho acostuma a tenir, això. Comença el curs i tornem al 'cole'!

66è Mostra de Cinema de Venezia:
La Mostra aquesta any ha deixat -a banda de premis honorífics per a la productora Pixar i Sylvester Stallone per tota la se va trajectòria- films destacables, amb premi, com:
Lebanon (Líban) de Samuel Maoz, guanyadora del Lleó d'Or a la millor pel·lícula; film sobre la guerra del Líban (1982) explicada des de dins d'un tanc de combat israelí.
A Single Man, del debutant Tom Ford (fins ara, modisto) amb la que Colin Firth guanyà la Copa Volpi a la millor interpretació; destacable la presència de Julianne Moore i, sobretot, del director de fotografia un català de 28 anys (format a l'Escac): Eduard Grau.
La Doppia Ora, premi millor actriu per a Kseniya Rappoport.
Mujeres sin hombres, amb premi a la millor direcció a l'iraní Shirin Neshat
Soul Kitchen de Fatih Akin, premi especial del Jurat, que, després de films durs,
ara s'atreveix amb una comèdia
Life during Wartime, millor guió per a Todd Solondz
·
I films destacables, sense premi, com:
Lola del filipí Brillante Mendoza,
Engkwentro de Pepe Diokno de només 22 anys (també de Filipines),
36 vues du pic Saintloup del veterà i co-inventor de la Nouvelle Vague: Jacques Rivette
The Road de John Hillcoat amb Viggo Mortensen en un paper de 'padre coraje',
Mr. Nobody de Jaco Van Dormael (director de Leolo),
Survival of the dead de l'inventor del zombi contemporani: George A. Romero; que -tot i que no va convèncer- aconseguí ser la segona peli de terror que s'estrena al festival després del Dr.Jeckyll de 1932!!!,
Green Days de Hana Makhmalbaf i la nova i necessària peli
d'aquesta directora iraní sobre els dies previs a les darreres eleccions del seu país
[REC]2 (Balagueró/Plaza), Mudanza (Pere Portabella), Celda 211 (Daniel Monzón), Gordos (Daniel Sánchez-Arévalo), representants ibèrics a la Mostra.
L'Acadèmia i els Oscar
Ja han escollit les pel·lícules candidates per a representar a la 'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España' als premis Oscar de l'any vinent, en la categoria de 'Film de parla no anglesa'. I són:
  • Mapa de los sonidos de Tokio (Isabel Coixet), escollir aquesta peli quan el 60% és en japonés i 40% en anglès té delicte; però tenint en compte que Hollywood expressa que per a poder optar a aquesta categoria el film ha de tenir un mínim de 50% en llengua no anglesa, la Coixet podia tenir opció perfectament. El cervell de la Coixet és USA i el món nipó allà agrada.
  • El baile de la victoria (Fernando Trueba), un film que encara no s'ha estrenat. Ja va tenir el seu Oscar per Belle Epoque, als USA ja el coneixen.
  • Gordos (Daniel Sánchez-Arévalo), expectatives altes després de la genial azuloscurocasinegro. Te aquest aire de cinema independent i tema seriós que pot agradar a Hollywood.2 grans sorpreses: no està ni Almòdovar ni Garci... OHHHH !!!

Sr. Patrick Swayze Aquesta setmana ens ha deixat el fantasma i mestre de ball més sexi del cinema. El seu cas és únic: amb només 2 interpretacions -fetes a l'inici de la seva carrera- ha quedat per a sempre en l'imaginari cinematogràfic. Tothom el descriu com una bona persona, tenaç, constant, professional. Hagués pogut ser l'etern líder juvenil de la pantalla però va preferir cercar altres reptes... carrera curta, irregular.Va demostrar que la virilitat podia encaixar amb el ballet.Per a mi el millor Swayze és el de Rebeldes (1983) i To Wong Foo, gracias por todo Julie Newmar (1995). Acabava de fer 57 anys... massa jove per morir...



2 comentaris:

nUR ha dit...

jO LA SEVA FAMOSA PEL.LICULA, L'HA HE VIST UFFFFF NO SE 20 VEGADES, M'ENCANTA!!!!

Carolina ha dit...

Quin pal, és que tothom s'ha de morir jove o què? Molta peneta... a mi em feia revifar amb Le llaman Bodhy