Els dibuixos que hem vist molts cops (amb cert aire 'retro') de nens i nenes, dones i animals amb grans ulls estan considerats un corrent artístic, l'anomenat 'big-eyed art'. Es van fer famosos als anys '70, Woody Allen en una escena del 'Dormilón' (1973) deia que aquests dibuixos no podien tenir futur de cap manera, només com a passatger moment 'kitsch'.... òbviament, el sr. Allen es va equivocar: l'art 'big eye' i l'artista pionera -Margaret Keane- està en plena vigència i les seves obres (deliri dels col·leccionistes) estan molt valorades..En aquella època setantera els que acumulaven obres de la sra. Keane a casa seva eren els rics horteres del mom
ent (vindrien a ser els de Marbella d'ara): Jerry Lewis, Joan Crawford o Zsa Zsa Gabor, entre d'altres. En l'actualitat, ho fan personatges com Tim Burton (mostres hi ha a La Novia Cadáver), Marylin Manson o Alaska. Val a dir, però, que no es tracta de la mateixa intenció la que s'amaga en les obres actuals, s'ha realitzat l'obligatòria reformulació postmoderna, ara transmeten un aire melancòlic, fosc (fins i tot tenebrós), irònic i 'popero'... La nina Blythe és un clar exemple de la vigència de la proposta. Creada l'any 1972 sobre l'estil de la sra. Keane i que ara hi ha tota una legió de seguidors/es que la customitzen... per ella no passen el anys...
·
No em direu que no us desperta sentiments nostàlgics?
·
2 comentaris:
Pero esta dona, va fer nines de veritat?
M'agraden , però n'hi ha alguna que fa una mica de miedu....
No, no, ella només dibuixava, però una empresa de joguines es va basar en el seu estil per a dissenyar la nina.... sí, té un punt tètric, que Burton, Manson i Alaska en siguin col·leccionistes no és per atzar.
:)
Publica un comentari a l'entrada