APUNTS CINÈFAGS (2)

·

Com ja deveu saber, la pel·lícula escollida des de l’Acadèmica de Cinematografia d’Espanya per a enviar als Oscar ha estat el Baile de la Victoria de Fernando Trueba, suposo que amb la il·lusió de que torni a fer el que ja fèu en guanyà l’Oscar per Belle Epoque (1992). Haurem d’esperar fins al 2 de febrer per a saber si l’Acadèmia-USA la creu digna per a ser una de les seleccionades a optar a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa... Si fos escollida podria competir amb la nova peli de Juan Jose Campanella (El secreto de sus ojos) o la de Haneke (La cinta blanca)... fàcil, fàcil, no ho tindrà!!

· Aquest estiu ens arribà la notícia de que el sr. Von Bulow està –oficialment- vidu. Després de que la seva muller es passés 28 anys en coma, Martha von Bulow, morí. El vidu –Claus von Bulow- hagué de soportar tota la vida el pes de la sospita –tot i haver estat exculpat- d’haver intentat matar a la seva muller. El sr. Von Bulow ara té 82 anys i s’ha passat mitja vida de festa en festa, de acte benèfic en acte benèfic, convertint-se en el rei de la vida social de Londres... mentre la seva dona estava en coma. La història fou portada al cinema l’any 1990 amb unes –genials- interpretacions de Jeremy Irons (qui podia interpretar sinó ell a aquest aristocrata d’actes i actitud inquietants??!!) i Glenn Close amb el títol de El misterio von Bulow. ... el misteri s’ha acabat.... o no....

Del 18 al 26 de setembre tingué lloc el 57è Festival Internacional de Cinema de Donostia i tenint en compte la premsa, això ens deixà....

• Sorpreses: El Refugio (de François Ozon), Los límites del control (Jim Jarmusch), 10 to 11 (Pelin Esmer), Los condenados (Isaki Lacuesta)
• Decepcions: Chloe (Atom Egoya), The Shock Doctrine (Michael Winterbottom, sobre el llibre de Naomi Klein)
• Premis: La Conxa d’or per a City of Life and Death (Lu Chuan), millor director per a Javier Rebollo per La mujer sin piano, premi especial per a El Refugio (François Ozon)... però tots aquests premis han quedat eclipsats pels premis a la interpretació, per a Lola Dueñas i –sobretot- Pablo Pineda –diplomat en Magisteri i llicenciat en Psicopedagodia-, el primer actor amb síndrome de Down en guanyà un premi d’aquestes característiques pel film Yo, también (d’Antonio Naharro i Alvaro Pastor).

I del Festival de Sitges'09? Quin resum se n’ha fet a la premsa? Doncs que aquest ha estat un Festival de zombies i apocalipsis... la situació mundial s’imposa...

• Sorpreses: Thirst (de Park Chan Wook), Grace (Paul Solet), Hierro (Gabe Ibáñez), Celda 211 (Daniel Monzon), Moon (Duncan Jones).
• Decepcions: Timer (Jac Schaeffer), Kinatay (Brillante Mendoza), Ingrid (Eduard Cortes), La Horde (Yannick Dahar i Benjamin Rocher)
• Reconeixements: Malcolm McDowell i Ivan Reitman (director de Los Cazafantasmas).

... haurem d'esperar i perseguir les sorpreses

i fugir de les decepcions...
·