dijous, 26 de novembre del 2009

SR. NICO MUHLY

Hi ha molts crítics que han etiquetat al sr. Nico Muhly com el 'nou geni de la música contemporània'. Amb només 28 anys ha de suportar la pressió d'unes expectatives molt prometedores.
·
Fill d'una mare pintora i mestra i un pare realitzador de documentals, el petit Nico va nèixer a Vermont però actualment resideix a Nova York... De ben petit cantà a la coral de l'Esglèsia Episcopaliana i estudià piano als 10 anys. Va estudiar a la Universitat de Columbia i es va graduar a la Juilliard School en música.
·
Va col·laborar amb Björk en el single 'Oceania' en el 2004 i fou becari de Philip Glass realitzant diverses tasques (editor, director d'orquestra...).
·
En el 2006 treu el seu primer -i esperadíssim àlbum-, Speaks Volumes. En el 2008 llença el segon: Mothertongue.
·
En el 2009 va col·laborar en el The Crying Light d'Antony and the Johnsons i amb la banda Grizzly Bear.
·
El sr. Nico Muhly ha escrit obres i/o ha col·laborat en corals, orquestres, arrangaments, música de cambra, tocant el piano, la percussió, la seva veu... ha escrit diverses bandes sonores, com Choking Man (2006), Joshua (2007) i The Reader (2008), per la que el van nominar a l'Oscar; aquesta BSO és el que l'ha fet popular...
·
Els darres treballs del sr. Muhly l'han portat a escriure la música de l'òpera Two Boys, per a la Metropolitan Opera, amb Craig Lucas com a lletrista. En ella, se'ns explica la història -extret d'un article del New York Times- d'un jove de 14 anys que -fent-se passar per una dona- contactava per internet amb d'altres nois per a intentar assassinar-los... Muhly va declarar que "es tracta de la història d'un relació online entre 2 nois adolescents, un dels quals vol assassinar l'altre", així de senzill! (a mi el tema m'ha recordat a Sweeney Todd i Hard Candy)...
·
Al sr. Nico Muhly el posen nerviós les etiquetes i es nega a encorsetar la seva feina... El màxim que pot arribar a dir sobre els treballs que ha fet és:"Los diez minutos que me llevaría pensar en el estilo de mi música son diez minutos que perderé para siempre y nunca recuperaré... Digamos que es música de cámara amplificada, con espasmos, obsesiones y energía maníaca" (entrevista a Diario de sevilla 5/11/09). La seva vocació és fussionar l'academicisme amb el pop, tot un repte que -tenint en compte les opinions- està aconseguint!!
·
Aquest xicot arribarà lluny!!!

Aquí teniu una peça -It goes without saying- del primer àlbum -Speaks Volumes- en un vídeo molt creatiu de Una Lorenzen; i Mothertongue-1 del segon, Mothertongue.

(per veure el vídeo fèu clic aquí)

·
(per veure el vídeo fèu clic aquí)

1 comentari:

Carolina ha dit...

Ai doncs no, eh, no m'acaba de fer el pes, i mira que ja es nota que el noi en sap un munt, però no, no connectem, no :(