
"Los números primos sólo son exactamente divisibles por 1 y por sí mismos. Ocupan su sitio en la infinita serie de los números naturales y están, como todos los demás, emparedados entre otros dos números, aunque ellos más separadas entre sí. Son números solitarios, sospechosos, y por eso encantaban a Mattia, que unas veces pensaba que figuraban en esa serie por error, como perlas ensartadas en un collar, y otras veces que también ellos querrían ser como los demás, números normales y corrientes, y que por alguna razón no podían. Esto último lo pensaba sobre todo por la noche, en ese estado previo al sueño en que la mente produce mil imagenes caóticas y es demasiado débil para engañarse a sí misma.
·
·

Mattia pensaba que él y Alice eran eso, dos primos gemelos solos y perdidos, próximos pero nunca juntos. A ella no se lo había dicho. Cuando se imaginaba confiándole cosas así, la fina capa de sudor que cubría sus manos se evaporaba y durante los siguientes diez minutos era incapaz de tocar nada".
·
Paolo Giordano (2008)
La solitud de los números primos
··
8 comentaris:
bon dia, ciutadà!
el recomana? jo ara busco lectures. què em recomana, vostè que és un home cultivat?
:)
Bon dia, Polita!
no està mal, aquest: és senzill, curt, però molt emotiu.
Si vol quelcom intens atreveixi's amb Vida y Destino (de Vasili Grossman) o Incerta Glòria (de Joan Sales).
O els Tristos Tròpics (de Levi-Strauss)
O qualsevol de Sandor Marai o Irene Nemirovski.
O els Mil Cretins (de Monzó)....
Ai!!! hi ha tantes coses per a llegir !!!
...'cultivat, cultivat' ...s'agraeix, s'agraeix, però, això meu, és 'fàgia' ... llibrefàgia, cinefàgia.... de forma compulsiva ... :P
oh, que bunic aquest fragment, ciutadà! m'ha agradat mooooooolt! jo tinc una pila acumulada de llibres per llegir, però no sóc tan faga (de llibres) com vostè. aquest me l'apunto, sí, sí, sí! ;)
jo també et recomano molt sandor marai, polita!
una prègun, ciutadà: ja s'ha acabat els mil volums del proust??? :O
bon dia!!!
Hi, Pats!!!
ai, sí que és bonic, sí i el llibre té ànima, eh???
Volia recomanar, Proust, ciertament... però Proust és hardcore, hardcore... però alta literatura.
Són 7 volums, Pats, vaig pel 3er..... me'l dosifico, me'l dosifico...
Proust-un lleuger-Proust-un lleuger ... hasta el infinito...
bon dia!
ai... Marai és especial, sí!
merci per les recomanacions! vaig llegir "la dona justa" fa un parell d'anys i em va agradar molt!
L'he tingut a les mans i al final no el vaig adquirir. Potser seria ara el moment, per nadal.
No obstant, encara que intento llegir bastant, reconec que sempre en tinc de pendents. Aaaiisss!
PD. Per cert, m'ha "sorprés" l'edat d'en Malkovich, pensava que era uns anys més gran. N'hi hagués posat 59 o 60. M'ha sorprés.
Bona setmana, K
=)
És un llibre que entra com un sospir... per ràpid, no per lleuger, perquè dins s'hi amaguen moltes 'coses' i no totes bones, precisament ...Crec que és el millor del llibre: amb poques pàgines i en un llenguatge planer pot dir i no dir tantes coses...
i que duri això de tenir-ne pendents, bona senyal!!!
Sí, té raó, el sr. Malkovich té aparença de més gran del que és ...
Bon vespre, Assumpta!!!
Publica un comentari a l'entrada