1923-2009
·
.bmp)
Fa pocs dies moria -amb 86 anys- el sr. Albert Ràfols-Casamada, artista català imprescindible per entendre l'art de la segona meitat del segle XX. ·
Barcelonès de naixença, era nèt i fill de pintor. Visqué uns anys a París on pogué entrà amb contacte amb Miró, Picasso, Braque i Cézanne. Ell va impulsar i fou director de l'Escola Eina de disseny (1967). Una persona discreta, poc visible, silenciosa, de somriure irònic... però amb una qualitat artística valorada internacionalment (les seves obres 'pengen', per exemple, al Guggenheim de Nova York, Tate Gallery de Londres i Centre Pompidou de París). Síntesi de sensibilitat i emoció. Fou un treballador incansable sempre anava acompanyat d'una petita llibreta i un llapís per anar apuntant, recollint, creant.
·
"Busco l'essencial i
ho despullo de tot allò accessori.
Intento la plasticitat pura,
però amb tot el substrat emotiu de la realitat"
Ell proposà una abstracció lírica, barrejava pintura i poesia com ningú, és mestre de diverses generacions d'artistes d'aquest país. Ell entenia l'art com un vehicle d'emocions.
·LA FORMA DEL POEMA
la forma del poema
és un vidre impalpable
recobert de polsim blau
com una pols de núvol
damunt la taula on jeu
com un foc amagat
sota la cendra
tan alta és la llum
que l’ull no l’encalça
el poema té una forma
com un pètal o crit
que esqueixa el silenci
recobert de polsim de veu
en l’hora quieta i clara
com un foc en la neu
clam i tempesta
la forma del poema
és un vidre impalpable
recobert de polsim blau
com una pols de núvol
damunt la taula on jeu
com un foc amagat
sota la cendra
tan alta és la llum
que l’ull no l’encalça
el poema té una forma
com un pètal o crit
que esqueixa el silenci
recobert de polsim de veu
en l’hora quieta i clara
com un foc en la neu
clam i tempesta
Albert Ràfols-Casamada
a Dimensions del Present (2001-2004)(2004)
.bmp)
2 comentaris:
un bonic recordatori, ciutadà. a mi fa mooooooooooooolts anys em van regalar un petit llibre de pintura i poesia del ràfols-casamada, en un concurs de redacció, d'aquells del cole.
ah, i felicitats al sergi lópez!
vaja, tothom es mort!!!
Publica un comentari a l'entrada