·
No sé com poden deixar-me així, mentre se m'escapa la vida lentament, bombolla a bombolla. No és que vulgui viure eternament, ans al contrari; estic feta per deixar-me anar tota de cop i, després d'un gran esclat, escampar-me copa a copa (no m'hi fico, en quina classe de copa, que podria ser discutible, però si us plau, que no sigui en un got, que queda molt cutre). Tot i que pugui semblar cruel, estic entrenada a les millors caves per a una vida curta, però aixó sí, sempre alegre. Compreneu, doncs, que per a mi sigui patètica aquesta mort lenta, esbravada en una lleixa de la nevera, amb un inútil cullereta clavada al cap.Jesús M. Tibau
Postres de Músic (2005)
4 comentaris:
Aiiis! Postres de Músic no l'he llegit! Però sí els altres i m'encanten les narracions curtes i contes d'en Tibau.
Has llegit l'últim?: Una sortida digna. Ben bé aquest relat s'hi podria incloure. Te'l recomano. És genial!
Petonets.
;)
Ai, jo, tot i ser un seguidor del seu blog he de reconèixer que no havia llegit res d'ell (i com em llegeixi em fa vergonya i tot!!! :(
Aquest és el primer i m'està agradat molt!!
El sr. Tibau, Assumpta, ÉS genial! :)
(el que he trobat divertida és la foto amb el tap que he 'pescat' per la xarxa... és una solució...)
Gràcies Ciutadà K per fer promoció del llibre (per cert, aviat ens veurem a Amposta amb el nou llibre).
I gràcies també, Assumpta. Tens raó, aquest conte no desentonaria per temàtica a Una sortida digna
Gràcies per la seva visita, mestre!!
quan el presentes a Amposta? (dia,hora,lloc)
Publica un comentari a l'entrada