dijous, 4 de març del 2010

ELS GERMANS QUAY

·
Els Quay brothers són uns germans bessons inquietants i les seves obres, també; podrien ser, perfectament, els protagonistes d'Inseparables de David Lynch; ells, però, no són ginecòlegs són directors de cinema d'animació, un dels referents del cinema en stop motion. El Festival Animac de Lleida (que va acabar el diumenge passat) va dedicar una retrospectiva als germans Quay, foren els convidats d'honor. Son admiradors d'aquests germans: Terry Gilliam o Tim Burton.
·
Timothy i Stephen Quay van nèixer a Norristown (Pennsylvania) el 1947 ... van estudiar il·lustració a Filadèlfia i després, en els anys '70, emigraren cap a Londres on entraren a la Reial Acadèmia d'Art... la seva inspiració, el seu referent creatiu, el trobem a l'Europa de l'est, on s'han empapat dels treballs dels grans directors de cinema d'animació en 'stop motion' (Svankmajer, principalment, però també Starevich).
·
Etiquetats de surrealistes, la seva és una obra artesanal, ells treballen amb objectes no amb píxels, estan obsessionats pels detalls, el domini del color i la textura, per usos temeraris de l'enfocament i el moviment de càmara ... treballs amb atmòsferes carregades, gòtiques, denses, fosques, kafkianes, grotesques, plena d'ombres...
·
Seus són Street of Crocodiles (1986)(per a molts la seva millor obra, premiada al Festival de Sitges), Stille Nacht I Dramolet (1988), la seqüència de l'hospital de Frida (2002) o videoclips per a His Name is Alive o 16 Horsepower. Porten 2 llargmetratges: The piano of Earthquakes (2005) i The Institute of Benjamenta (1995). En aquests moments estan acabant La máscara, un curt basat en un conte d'Stanislaw Lem.
·
Aquí us deixo Street of Crocodiles, en dues parts... una meravella !!!




(per a veure els vídeos cliqueu aquí: part 1, part 2)
·
"Para nosotros el cine es un juego de luces y sombras al que llegamos desde la música. El guión se concibe siempre a partir de una partitura , ya sea cine de animación, o cine convencional. Incluso se puede decir que la música es más importante que la dramaturgia,
que la historia en sí".
·

4 comentaris:

NUR ha dit...

me fan temor!!!!!
no el curt, ELLS!!!!

Ciutadà K ha dit...

Sí, a la foto fan una mica de 'miedu'...

Carolina ha dit...

Sí, fan iuiu total, jo me'ls trobo pel carrer i arranco a córrer. El de darrere embla la Kidman disfressada a Les Hores. NO?

pati di fusa ha dit...

totalment, carol, clavat. que bo!!! :p