dimarts, 23 de març de 2010

SR. AKIRA KUROSAWA

·
Avui, el mestre Kurosawa hagués fet 100 anys sinó ens hagués deixat un setembre de 1998. Es tracta del director japonés més conegut i reconegut. Ha dirigit més de 30 films i la seva influència està ben viva.
·
El petit Akira va nèixer un dia com avui a Tòquio, fou el setè fill de Isamu i Shima Kurosawa. Podeu pensar, doncs, la 'vida' que es vivia a can Kurosawa. La família de la mare eren comerciants però ella ho deixà tot per a treballar com a mestressa de casa; el pare, fou director d'institut de l'exercit japonés, i la seva família provenia d'una línia d'antics samurais. La seva situació econòmica era bona i Akira va nèixera enamorat de la cultura occidental: de l'esport, del cinema.
·
A l'escola primària Akira destacà per la seva gràcia en el dibuix. Estigué molt lligat al seu germà Heigo que treballà com a narrador de pel·lícules mudes per al públic japonés, quan arribà el cinema sonor es quedà sense feina i engegà una acció sindicalista de la que no en sortí molt ben parat .... als 20 anys -Heigo- es suïcidà. Fet que marcà profundament al sr. Kurosawa.
·
Emmirallat pel món del cinema, el sr. Kurosawa entra a treballar a l'estudi Toho -el 1938- com a ajudant de direcció.
·
La leyenda del gran judo (Sanshiro Sugata, 1943) fou el seu primer film. Va realitzar diverses pel·lícules de propaganda per al govern japonés tot i que cada cop més el seus films foren crític amb aquest, com s'evidencia, per exemple, a Vivir (Ikiru) en la que critica el funcionariat públic. Foren films que tractaven la seva contemporaneïtat (El ángel borracho, El perro rabioso).
·
El 1951, amb Rashomon, aconseguí el reconeixement internacional aconseguint el Lleó d'Or en el Festival de Cinema de Venèzia i amb aquesta, encetà la trajectòria de pel·lícules d'època del Japó, ambientades en el món rural i farcides de samurais.

El seu estil està caracteritzat per: Càmares allunyades dels actors, teleobjectius, ús de vàries càmares alhora, la presència d'elements meteorològics (pluja, calor intensa, vent, neu, boira), ús expressionista del color, històries dures, fortes, passionals, enèrgiques... el seus darrers films (Ran per sobre de tots) és d'un impacte difícil d'oblidar.

El sr. Kurosawa era conegut en els sets de rodatge com a Tenno ('L'Emperador') per la seva actitud dictatorial com a director. Era un professional d'un perfeccionisme absolut! en tot! el material d'atrezzo, en el color que havia de tenir l'aigua de la pluja, en el vestuari (feia anar als actors/ius amb la roba que haurien de portar setmanes abans del rodatge per a que les fessin seves) ...

Per a les seves històries recorria a la literatura, generalment, occidental: adaptà Dostoievski, Gorki, Tolstoi, Hammett, Simenon,... El gran mèrit del sr. Kurosawa, però, és la filmació de Shakespeare com ningú no ho ha fet mai. Es curiós que un director japonés sigui el director que ha estat capaç de portar amb més lucidesa el món shakespearià a la pantalla. El Rey Lear (a Ran), Macbeth (a Trono de Sangre), Hamlet (a Los canallas nunca duermen en paz)... però sempre amb un mirada nipona, amb el filtre cultural propi (tot i que en el seu país sempre l'han titllat de 'massa occidental').

L'influència de la seva obra és enorme en alguns dels treballs de: John Sturges, John Millius, Stephen King, Martin Ritt, Sergio Leone, George Lucas, Tarantino, Francis Ford Coppola. Un dels seus films -Rashomon- dóna nom a la forma narrativa d'explicar un acció de forma fragmentada i inconsistent per diferents personatges, és l''efecte Rashomon'.

Els seus films imprescinfibles: Rashomon (1950), Ikiru (Vivir, 1952), Shichinin no samurai (Los Siete Samurais, 1954), Kimonosu-jo (Trono de Sangre, 1957), Yojimbo (El mercenario, 1961), Dersu Uzala (1975), Kagemusha (La sombra del guerrero, 1980), Ran (Caos, 1985).

1 comentari:

Nur ha dit...

Jo he escrit un cometari, i no esta, que passa?