divendres, 28 de maig de 2010

SR. MIQUEL BARCELO... AL CAIXAFORUM (MADRID)

·
Que el sr. Miquel Barceló (Mallorca, 1957) és un dels artistes més hiperactius, rellevants i reconeguts de l'art contemporani d'aquest país és un fet; això ho confirma els ambiciosos encàrrecs que aquest artista ha rebut en els darrers temps: 'decorar' la catedral de Palma o la cúpula de la seu de la ONU a Ginebra.
·
És que el sr. Barceló no para!! I aquesta hiperactivitat es concreta en 4 esdeveniments impotants en el present de l'artista:

El Pavelló a la Bienal d'Art (Venèzia)
Per a ell solet era un pavelló de 700 metres quadrats en la darrera Bienal d'Art de Venezia . Amb una veintena d'obres que recollia les temàtiques més pròpies de l'artista: el mar, animals, paisatges i figures africanes. És un enamorat d'Àfrica: del riu Níger, de Mali. I en les seves obres s'incorporen diversos materials: arròs, fruits secs, algues, cendres volcàniques, paper de diari. En paraules de l'artista: "La meva obra és materialitat. És pintura en sentit més físic". En aquest pavelló s'exposava una obra potent: Soledad Organizativa, amb un primat com a protagonista i que ha donat nom i es pot admirar en la retrospectiva que se li està dedicant al CaixaForum de Madrid...
·
Soledad Organizativa, CaixaForum (Madrid)
En el CaixaForum de Madrid es va inaugurar al febrer la primera gran retrospectiva de Miquel Barceló, amb 200 obres datades entre 1983 i 2009 que porta per títol: La solitude organisative. S'hi pot veure de tot: ceràmica, pintura, quaderns, aquarel·les, obres de gran format ... per a rebre el visitant trobem un dels enormes i fascinants elefants, Gran elefant dret (aques fou l'encàrrec que rebé d'un empresa de la població d'Eibar, unes escultures de grans dimensions: 2 elefantes de bronze que medeixen 8 metres i pesen 5 tonelades cada una).
L'exposició recull -en 7 sales- la diversitat temàtica de l'artista. La podem gaudir fins al 13 de juny.

Paso Doble, una performance amb Josef Nadj
Es tracta de tot un experiment: una performance teatral (estrenada a principis al Teatre Lliure) sobre el procés de creació representada per Josef Nadj (reconegut coreògraf en el món de la dansa) i Miquel Barceló. En aquesta obra -Paso Doble- els dos artistes mostren al públic allò que sempre resta amagat de la creació artística: les angoixes, les pors, els dubtes... Els moviments i l'expressivitat corporal d'un lligat a les argiles i les pintures de l'atre. A l'escenari, Barceló i Nadj vestits de negre fan, creen, construeixen... no actuen, trencant així els límits del teatre. Barceló pinta l'espai escènic per a Nadj; Nadj es submergeix en un quadre de l'artista.
Isaki Lacuesta ha transformat l'experiment en un film...

La cúpula de les Nacions Unides (Ginebra)
Una obra polèmica, etiquetada per molts com a faraònic, excessiva i innecessària. L'encàrrec que va rebre Miquel Barceló per a decorar la sala XX, la Sala dels Drets Humans, de les Nacions Unides (Ginebra) fou superat amb escreix, rebent l'apludiment i l'admiració de crítics. Es tracta d'un gran mural de 1.400 metres quadrats en els que s¡utilitzà 35.000 kilos de pintura on s'hi representa un fons marí multicolorista, una cova ... la Capella Sixtina del segle XXI !!!
La unión absoluta de contrarios
"Un día de gran calor en pleno Sahel, recuerdo con la vividez de los espejismos
la imagen del mundo goteando hacia el cielo.
Árboles, dunas, asnos, gentes multicolores...
Escurriéndose gota a gota. Consumiéndose también.
Todo esto puesto al revés es un mar, pero también es una cueva.
La unión absoluta de contrarios.
La superficie oceánica de la tierra y sus oquedades más escondidas.
En este mar agitado cabe suponer varios niveles.
El fondo de este mar y sus moradores polícromos.
El plano del agua.
La espuma blanca de las mismas aguas revueltas en marejada.
Y, al final, el reflejo. Lo que refleja este mar: lo que está debajo: nosotros"

Miquel Barceló,
discurs en la inauguració
de la cúpula de l'ONU, 18/11/09
··