Aquests neurocientífics són la pera, la seva obsessió per a explicar-ho TOT mitjançant la biologia, els està portant a llocs insospitats fa unes dècades enrera. Fa uns anys hi havia temes 'intocables' a nivell científic: eren intangibles, eteris, no cossificables i això els feia de mal investigar: l'amor, la passió, la fe... però la classe científica -que és valenta, constant i agossarada de mena!- busca possibilitats per a que tard o d'hora tot allò també sigui motiu d'estudi.·
En un article publicat a Público (03/04/10) ens deien que 'El cerebro creó la religión para evitar el estrés'. Precisament, en aquells dies estava llegint el Tratado de Ateología (de Michel Onfray, per cert, molt recomanable) i, òbviament, s'establí la connexió...
·
Els autors Lionel Tiger i Michael McGuire han escrit God's Brain (publicat als EEUU al març) en el que -barrejant la biologia evolutiva, les darreres tècniques en neuroimatge i anàlisis de residus cerebrals- ens expliquen que l'experiència religiosa allibera una serie de neurotransmissions i hormones que redueixen l'estrés (com la serotonina, la dopamina o la oxitocina, que donen pau al cervell). En el llibre es comenta com la fe en Dèu i la meditació redueix els símptomes de la depressió i afavoreix l'autocontrol; i que els creients viuen més anys que els ateus o agnòstics. ·
Que la religió és invenció humana ja fa temps que ho sabem (els més religiosos, òbviament, diran que fou injectada per Dèu!) i que ella ens ajuda a soportar tot allò desconegut i fora del nostre abast ... però ens mancaven les proves científiques i aquí les tenim!.
·
Per als autors, els diversos 'ismes' contemporanis, com el comunisme o el consumisme, no generen l'efecte balsàmic que sí tenen les activitats religioses... per molta secularització realitzada al llarg de la història, la religiositat està molt vigent i saludable, els autors del llibre afirmen que la meitat dels científics d'EEUU es declaren creients, un 10% més que fa 100 anys.... com a petita dada, al món hi ha 1.200 milions de catòlics.
·
A mi, aquestes 'coses' tan biologistes sempre m'han fet repelús ... de fa anys (de jove, era un fervent catòlic... quines coses!!!), a l'hora de definir-me a nivell religiós salto de l'agnosticisme a l'ateïsme, però últimament la meva posició és clarament atea. I cada cop entenc més la frase del mestre Buñuel de 'sóc ateu per la gràcia de Dèu', i és que jo m'he fet ateu per culpa seva (de Dèu, no de Buñuel), i és gràcies a la seva 'suposada' existència que jo em declaro ateu... un Dèu que jo tinc com a repressor, constrenyidor, venjatiu, violent... que ens immobilitza a fer res 'aquí' perquè la bona vida està 'allà' (o més enllà, hauria de dir). Sí, jo sóc dels que creu que si Dèu fos real l'hauríem de matar per a que l'humanisme florís plenament, per fi!! I suposo que per culpa d'aquests pensaments meus sóc una persona estressada i amb menys esperança de vida (nyé!).
·
Per als que vulguin viure en l'estrés de l'ateïcisme hi ha molts autors clàssics i fìlòsofs que han parlat del tema com: Feuerbach, Bakunin, Marx, Nietzsche, Freud, Russell,...; però, més contemporànies, us recomano les lectures següents:
·- Dios no es bueno. Alegato contra la religion de Christopher Hitchens (2008, editorial Debate)
- Dios no existe de Christopher Hitchens (2009, editorial Debate)
- Tratado de ateología de Michel Onfray (2006, editorial Anagrama)
- La puta de Babilonia de Fernando Vallejo (2009, editorial Seix Barral)
- Probablemente Dios no existe de Joan Carles Marset i Gabriel Garcia (2009, editorial Plaza)
- El espejismo de Dios de Richard Dawkins (2008, editorial Espasa Calpe)
·
Germans, que la força ens acompanyi !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada