Fa uns mesos llegia en -el més que interessant- suplement Culturas de La Vanguardia un monogràfic sobre les conseqüècies de la crisi, concretament, sobre la possibilitat de positivar el que n'està resultant de la crisi.·
No voldria resultar cínic ni pervers plantejant que la -terrible- situació econòmica per la que estem passant sigui una cosa bona o beneficiosa... voldria que fos entés en el sentit que: hi ha que la tenim, anem a intentar veure què en podem treure de positiu; intentar veure-ho amb un uns ulls optimistes, potser massa teòrics, no us ho negaré.
.
El que en aquells escrits es plantejava és que aquesta crisi econòmica és molt més que 'Economia' i que pot comportar un punt i apart, un rite de pas, un canvi de rumb, un replantejament dels valors, sabers i creences que han imperat fins ara i ens hem cregut amb els ulls tancats, per exemple: que allò desitjable i respectable és acumular com més diners millor, que els recursos del planeta són il·limitats o que l'acció individualista és la que realment triomfa... Aquesta crisi ens ha portat una autèntica esquerda a nivell epistemològic: allò en el que creïem, sabíem i defensàvem s'ha esquinçat. La crisi ens ha demostrat que sols i donant l'esquena al que ens envolta no podem arribar enlloc.
·
La paraula crisi, de fet, prové del grec krinen (decidir, distingir, escollir), arrel també de crítica i criteri. Un dels significats de krisis en grec és aquell punt en el que durant una malaltia el pacient empitjora o millora, un punt d'inflexió no necessàriament cap a quelcom negatiu. Joan Coromines recull l'expressió del segle XVII: 'Lo malalt ha tingut una bona crisis'.
·
La crisi, doncs, és una oportunitat, una opció de millora. La Humanitat ha acabat aquell procés anomenat Modernitat, caracteritzat per l'acumulació, la rapidesa, el fi que justifica qualsevol mitjà, el consum, la competició, l'avarícia, el narcicisme ... "Todas las dimensiones de lo que supone ser un ser humano, y el ser tratado como tal, no han sido incorporadas al cálculo económico del capitalismo" (Peter Drucker, 2002, Managing in the next society).
·
Així doncs, una 'bona crisis' ens ha de fer anar cap a valors com el compartir, el crear, el celebrar, el vetllar per les persones, la societat i l'ecosistema. Com afirma Ignacio Ramonet (2009) a La Catástrofe Perfecta (llibre molt recomanable per a entendre la crisi d'una forma ràpida, amena i clara): "La crisis es una gran desgracia, pero, como por efecto de apalancamiento, puede proveer también una ocasión histórica de hacer que nazca un mundo nuevo, un planeta definitivamente prevenido contra otros crac bursátiles y sus consecuencias sociales"
·
... You may say I'm a dreamer,
... but I'm not the only one ...
·
4 comentaris:
you're not the only one, ciutadà! jo estic amb vostè. fins i tot de les situacions més negatives i desastroses en podem sortir revifats, renovats i més forts! bon dia!!!
(la polita va anar a veure els amics de les arts i li van agradar mooooolt!)
És bonic sentir-se acompanyat ...
Oh! no podia ser d'altra manera, Polita, Els Amics són grans... i al seu web es pot descarregar la seva discografia gratis!
bon dia!
vaja amb la crisi. És evident que no estem passant per una crisi econòmica, tot i que és el que ens volen fer creure. El poder sap com manipular la societat, no és una cosa nova i ja fa temps que ho fan. El que estem passant (ja fa temps) és una crisi d'identitat com a societat. És absurd que el països estiguin competint, vers al contrari haurien d'unir esforços en millorar la societat. El mal endèmic de la nostra societat són el diners i el sistema econòmic, ho fem quasi tot per diners, sobretot treballar, qui gosa canviar el sistema, pensem que és impossible viure sense diners, no poder comprar allò o allò altre. Mentre la Borsa augmenta el seus beneficis (virtuals, no és moneda) la gent del carrer sobrevivim com podem. Al igual que amb la dictadura de paco pantanos, el qual va aconseguir humilia l'ideal de republicans i anarquistes, el poder ha aconseguit narcotitzar a gran part de la societat, fent-li creure que no hi ha alternativa al capitalisme, que la utopia és un somni i que pensa de forma diferent a ells és ser un terrorista. En un món on no portar bitllet de tren és un delicte molt greu i estafar milions i milions a la gent està ben vist.
És evident que la societat necessita un canvi radical i com en el llibre, Assaig de la lucidesa, la societat hauria d'ignorar als polítics i les seves lleis.
No fa falta que sortim al carrer a cremar bancs, seria més fàcil que la gent treies els cales d'allí, això els faria mal.
Com deia Joseph Stiglitz a la contraportada del seu llibre "El malestar de la globalitazació",
Al segle XXI, el camp de batalla serà l'intelectual.
No us conformeu amb dominicals que no acaben de dir mai la veritat. Si voleu informació sobre els que se'ns ve a sobre podeu llegir aquest interessant article sobre el Nou Ordre i no és una conseqüència del 11-S, ja ve de fa molt temps.
http://www.voltairenet.org/article166611.html
De totes maneres aquest sistema absurd caurà, caurà i caurà fins al fons, per que creiem que la majoria de la gent vol viure en pau, sense guerres ni Ibex, Nasdacs o Yens. Els autèntics terroristes viuen a la City i Wall Street, vesteixen vestits carissims i viatgen amb jet privat.
Ho sento ciutadà, per aquest tema ens apassiona molt en aquesta casa.
Que tinguin una bona setmana i que la utopia sigui ara.
Caram, Nora, molt apassionada la veig!!!
Prenem nota de les seves recomanacions... i estem més d'acord del que es pensa, com deia es tracta d'una esquerda epistemològica, de valors... no només econòmiques, però, estarà d'acord en mi, en que les conseqüències son ben econòmiques (hi ha gent que s'ho està passant fatal!)...
Tot això, amb una bona revolució ho acabem, eh, Nora????!!!
Publica un comentari a l'entrada