dimarts, 26 d’octubre de 2010

BLOCKBUSTER

·
Pese a haber sido acuñada hace poco tiempo, aún queda por aclarar el auténtico origen de esta palabra. Por un lado, hay quienes afirman que así se llamaba durante la Segunda Guerra Mundial una bomba que, arrojada sobre una ciudad enemiga, era capaz de devastar (bust) una manzana (block) entera. Según otros, aunque hizo sus pinitos en el teatro, a partir de mediados del siglo pasado, un blockbuster era una película tan taquillera que -y aquí también hay división de opiniones- reventaba la venta de localidades en los otros cines de la manzana; aunque tal vez tenía más que ver con el hecho de que la cola que se formaba delante de la taquilla de un filme de tanto éxito daba la vuelta a la manzana. Quién sabe.
·
De todos modos, el significado actual de blockbuster data del verano de 1975, cuando estrenó Steven Spielberg Tiburón. Desde entonces, los estudios se han esforzado por llenar las salas con blockbusters del calibre de La Guerra de las Galaxias, E.T. i el mismísimo Ghostbusters (Los cazafantasmas).
·
Luego vendría la cadena de Blockbusters, que lideró en medio mundo, desde su fundación en 1985, el alquiler de películas de vídeos y DVD. En su época dorada, contaba con la friolera de casi 50 millones de clientes al día. Pero entonces irrumpió en escena internet, que, acto seguido, procedió a destruir (bust) a su joven e ingenuo predecesor. Bueno, ahora ni los veranos son como los de antes. Ni las taquillas, claro.


John W. Wilkinson
a Globish del Magazine
de La Vanguardia de 24/10/10
·

7 comentaris:

la polita ha dit...

ei, estàs llegint el kirmen uribe!!! t'agrada? jo tinc un llibre seu de poemes, me'l vaig comprar després d'un recital que va fer a l'euskal etxea fa molt... és molt mono, tot com un osito. :) i em va dedicar el llibre. li vaig preguntar si s'autotraduïa i em va dir que sí, i li vaig preguntar si llavors no li venien ganes de canviar coses de l'original, i em va dir que també, però que llavors ho comentava amb altres traductors perquè li paressin els peus.

Ciutadà K ha dit...

Ui, sí, m'estic llegint al sr. Uribe i m'està agradant molt i molt!!! havia llegit crítiques de que aquest era una gran llibre i és així mateix: ESTUPENDO!!

m'encantaria poder llegir-lo en euskara ... i el següent pas: poemes!

i vosté? què està llegint, ara?

la polita ha dit...

"el quinto en discordia", robertson davies. i "made in galicia", d'un gallec que no recordo com es diu (són contes breus).

la polita ha dit...

m'alegro que el kirmen li agradi!!!

Carolina ha dit...

Qui és aquest sinyor que em pensava que es deia Krimen, i he pensat, osti pobre, quin nom, dir-se Krimen, però no, és KIRmen... vale doncs qui és? És recomanable?

la polita ha dit...

és un basc molt mono, carol! :) és tot adebonat! i simpàtic! jo només he llegit un llibre de poemes seus i em va agradar molt, però si no l'hagués sentit com els recitava, no sé si m'hauria agradat tant.

Ciutadà K ha dit...

Jo no el coneixia de res al sr. Uribe, però la lectura compulsiva m'ha portat a Bilbao-New York-Bilbao, el seu darrer llibre. El Kirmen fou Premi Nacional de Narrativa 2009, així és com el promocionaven. En aquest llibre petit de 190 pàgines hi ha molta vida inclosa i explicada de forma senzilla, tendra i molt respectuosa amb el passat de la seva família i de la Història del País Basc. Vida i literatura barrejats. M'està agradant força!