divendres, 29 d’octubre de 2010

CASTANYADA O HALLOWEEN?

·
La nit de Tots Sants, anys enrera, només celebràvem la ‘Castanyada’, era una excusa com qualsevol altra per a reunir-nos els amics i amigues i menjar panellets, castanyes... i fer festa!.
·
La força de la cultura ianqui tots la coneixem, a força de pel·lícules, dibuixos i tv han anat fent el forat de Halloween cada com més gran fins arribar a ser del tamany d’una casa de 4 pisos!. Hem de reconèixer l’enorme atractiu d’aquesta festa: les disfresses i els detalls de por; dues coses que –quan som petits i petites- ens criden molt l’atenció (i ja de més grans, també!). Si volem saber d’on provenen les icones del Halloween-USA hem d’anar als emigrants irlandesos que arribaren al ‘nou continent’ i foren els que importaren aquesta tradició.
·
Com la majoria sabreu, a Catalunya l’origen d’aquesta festa és religiosa, el dia 1 i 2 de novembre, segons el calendari religiós, es celebra el dia de Tots Sants i el dia dels Morts, respectivament; es tracta d’un moment especial en el que vius i morts coincideixen.... es suposa que el primer dia de novembre els vius visiten als morts als cementiris i el segon, són els morts els que visiten als vius. Si en fem aquesta lectura al voltant de la ‘cultura de la Mort’, potser la proposta de Halloween no està tan desencaixada, i la convivència sembla que pugui ser possible...
·
Tot i aquest punt en comú, allò reivindicable (si ho volem fer, és clar!) i propi de la nostra ‘cultura catalana’, és –com en tantes i tantes festes- ‘el fet gastronòmic’ de menjar castanyes, panellets i vi dolç ... Diu la llegenda que en segles passats, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense parar per a avisar als veïns que havia arribat el moment de pregar pels difunts... es tracta d’una feina esgotadora, així que s’emportaven un gravat de calòriques castanyes regades amb vi dolç per a agafar forçes, en el segle XVIII es va estendre aquesta pràctica a la resta de la població; pel que fa a l’origen dels panellets, hi ha qui parla d’una evolució dels antics àpats funeraris...
·
Arreu de Catalunya, la nit de la castanyada se’n fan moltes d’actvitats com: el Ball de bruixes de Viladrau (Osona)(representació teatral amb data del 1617), la Fira de Bruixes de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), La Carbassada de Ripoll (representació de carabasses amb espelmes), Fira de Tots Sants de Calaf, Castanyada Rock a Piera (Anoia) ... i, fins i tot, a l’American Society of Barcelona podeu assistir a una genuïna festa de Halloween 100% USA.
·
Així doncs, castanyada o Halloween?; us diré que aprofitant aquests temps que vivim: postmoderns i interculturals jo proposo aprofitar allò que ens interessi de cada un! Per tant, ambdues propostes poden conviure de forma amigable (de fet, bé ho estan fent, no?)... així que, la nit del 31 d’octubre ens disfressem de vampirs, decorem carbasses, mengem panellets, castanyes, moscatell i l’endemà anem a visitar els difunts que estaran contents/es de veure’ns !!
·
Bon ‘Halloween de Castanyada’ !!!!

·

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

les dues coses. Benvingudes les noves tradicions, sobretot si són lúdiques i divertides.
Cal pensar que algunes tradicions que ara ens semblem de "tota la vida" potser només tenen dècades d'existència i que algun dia van ser noves i vistes amb reticència. cada generació vol aportar alguna cosa nova a les tradicions; no es pot evitar.
A mi m'agraden molt les tradicions; tant, que cada dia me'n vull inventar una de nova.

Ciutadà K ha dit...

Exacte, sr. Tibau!
és precisament el que jo n'opino... amb més o menys encert a l'hora d'explicar-ho, visca la convivència!!
Un amic de facebook ja l'ha batejat com 'Castanyalloween 2.0'!!!

Nur ha dit...

Totalment d'acord!

Angie ha dit...

jajajaa Castanyalloween 2.0??? bona aquesta, me l'apunto per l'any vinent, jo trobo que mentres no s'oblidin els panellets i la castanyera... encara que sigui a les escoles, per incentivar les tradicions que no proliferen a la TV, etc. Xcert he fet un post al blog sobre el tema i te posat com a referència, el teu post es molt interessant.

Ciutadà K ha dit...

Benvinguda, Angie!
just a la fusta del que volia transmetre: es tracta de no renunciar a res!

Gràcies per la referència al seu blog :)
vaig a visitar casa seva ...

Gràcies per comentar i l'esperem un altre dia... ;)