dimarts, 30 de novembre de 2010

LA CAIGUDA DEL PENSAMENT D'ESQUERRES

·

Ja fa anys (després de la caiguda del mur) que se'ns diu que la distinció, en el pensament polític, entre dreta i esquerra no té cabuda i de que en el món postmodern la complexitat i varietat política és prou elevada com per a aquella dicotomia soni a falsa, superficial i reduccionista. Fa temps que ens diuen que el model ecònomic capitalista i neoliberal s'ha imposat tant com per a emmudir qualsevol línia de pensament que s'escapi a les seves regles del joc que són, bàsicament, 'dretoses'.
·
No seré pas jo qui contradigui als/les tèorics/ques de la qüestió... però encara que vulguem creure'ns aquest panorama postmodern, tot veient les propostes polítiques de les recents eleccions penso que la distinció encara té validesa, i tot i que ningú vulgui estar en la categoria de dretes i que els partits d'aquest color vulguen ser de 'centre' (què cínic!) ... hi ha partits que tenen les característiques pròpies d'un pensament de dretes, 'mal les pese'! i d'altres que el tenen d'esquerres (encara que, a voltes, tan amagat que només s'insinua)
·
Moltes coses de la vida són pendulars, ja ho sabem!, i els colors dels països van passant de la dreta a l'esquerra, i de l'esquerra a la dreta, depenent de les circumstànceis econòmiques i socials que visqui el país en qüestió... i, malauradament, ara toca torna a la dreta! I és quelcom que em preocupa, perquè malgrat la diversitat de matisos que té el camp florit de l'esquerra: sóc d'esquerres!!.
·
Una de les conculsions evidents de les recents eleccions al Parlament de Catalunya és l'augment (preocupant) del pensament de dretes, com un assaig del que podria ser les properes eleccions al govern de Madrid. Les preguntes són inevitables: què li passa al pensament d'esquerra? què hauria de fer per combatre la taca d'oli dretana que poc a poc es va estentent per tota Europa? o, millor: què no hauria de fer?.
·
Un 13/06/09, al diari Público, van publicar un reportatge on tractaven, precisament, aquesta qüestió. Sota l'impactant títol de: "Aviso: la izquierda se hunde cuando imita a la derecha" (signat per Pere Rusiñol) i es va preguntar a 14 intel·lectuals què és el que no feien bé els partits d'esquerra. Tot i que ja fa un any i mig que es va publicar, el seu contingut té plena vigència: ara més que mai. (Podeu consultar el text original clicant a l'enllaç).
·
Segons els intel·lectuals consultats, les raons de l'actual desgavell del pensament d'esquerra les trobem en:
- el pensament d'esquerra està super-dividit en mil i un partit, aquesta divisió no ajuda a fer un front comú (Gianni Vattimo, filòsof).
- algunes de les propostes històriques de l'ideari d'esquerra resulten poc creïbles davant del pragmatisme contundent de l'ideari de la dreta.
- en caure el mur de Berlín l'ideari 'socialista' va caure en un descrèdit, desvaloritzant els valors col·lectius i primant els inviduals (punt fort del pensament 'dretós'), per tant, no oferint cap alternativa sòlida (segons Tony Judt, historiador)
- en els partits d'esquerres, sovint s'ha mirat massa el 'fer partit', amb actituds endogèniques, sectàries (visió positiva); o s'han enriquit alguns dirigents (visió negativa): nepotisme, corrupció i oportunisme ... qüestions que no fan guanyar la confiança dels votants/ciutadans (José Vidal-Beneyto, sociòleg i politòleg)
- quan ha estat l'esquerra al poder ha optat per reproduir polítiques econòmiques de la dreta, renunciant a les seves propostes socialdemòcrates (Carlos París, President Ateneo de Madrid).
- els postulats econòmics neoliberals són massa forts i han calat idependement del pensament polític que tinguem, això provoca que s'assumeixen les seves regles del joc sense aportar alternatives. El governs d'esquerra sovint s'han mostrat més preocupats per la sort de la Banca que per la dels treballadors/es a l'atur (Josep Fontana, catedràtic d'Història).
- en època de crisis les fòrmules simplificades i totalitzadores de la dreta tenen més bona rebuda. La por a la immigració, a la suposada retallada del poder adquisitu o de serveis dels autòctons desperta la simpatia per postures xenòfobes (Concita de Gregorio, directora de L'Unità)
- no es que els votants de dretes siguin més, és que els d'esquerra no voten (Gianni Vattimo filòsof)
- hem de tornar a les fonts tradicionals d'influència de l'esquerra: pobres, necessitats i somniadors (José Saramago, escriptor)
·
L'esquerra ha de construir un discrus únic i coherent distanciant-se de l'ideari neoliberal: el model del constant creixement, del consum, de l'enriquiment individual,.... Recòrrer a les bases, als moviments socials, a allò que era propi del pensament d'esquerres. Veient la situació actual, la frase de 'divideix i guanyaràs' mostra tota la seva validesa davant del mur fred, implacable, dur i contundent de la dreta.
·
·

4 comentaris:

jesus ha dit...

Brillant article mestre!

Ciutadà K ha dit...

Afalagat em quedo sr. Ferré. Gràcies.

laura ha dit...

de nuevo por aquí, llegué el día de vuestras elecciones y ... muy buen post!!!!

me ha gustado la frase "Aviso: la izquierda se hunde cuando imita a la derecha" algunos contestan que no tienen otra salida y no me convence, sigo viendo que es una respuesta sin sentido. Si crees y peleas por lo que crees, no lo disfrazas!

Ciutadà K ha dit...

Sí, sí, sí... toda la razón tien usted, querida Laura ... ¡a pelear sin desfallecer! :D

gracias por su visita