dimecres, 22 de desembre de 2010

SR. BLAKE EDWARDS

(1922-2010)
·
La setmana passada va morir -als 88 anys- el que fou actor, guionista, productor, però, sobretot, director de perles de la història del cinema com: Desayuno con diamantes (1961), Días de vino y rosas (1962), la Pantera rosa (1963) o El guateque (1968).
·
El sr. Blake Edwards va nèixer el 1922 (a Tulsa) i quan tenia 4 anys la seva mare es va tornar a casar amb el sr. Jack McEdward, fill d'un reconegut director de cinema mut; gràcies a aquest va entrar a Hollywood, primer com a actor (en papers sense importància, alguns no constaven ni als crèdits), després com a guionista i, finalment, com a director. Però abans s'havia dedicat al que millor se li donava, escriure guions per a ràdio i televisió.
·
El seu primer film fou Bring your smile along (1955) i els seus primers reconeixements van arribar amb Vacaciones sin novia (1958) una còmedia amb Tony Curtis i Janet Leigh; i Operación Pacífico (1959) comèdia de tocs bèlics amb Cary Grant.
·
A partir d'aquí comença la seva època daurada i la cadena de joies del cinema: Desayuno con diamantes (1961), Días de vino y rosas (1962) i la Pantera rosa (1963). És evident que l'època del sr. Edwards és la dècada dels '60 del segle passat, ja que abans d'acabar-la ens regalà La carrera del siglo (1965) o -la molt reivindicable com A exemple d'humor surreal i delirant- El guateque (1968). Mèrit del sr. Edwards també és el personatge de la Pantera Rosa que, de mera decoració 'dibu' en els títols de crèdit, s'ha convertit en tota una ícona.
·
L'any 1969 coneix a la que fou la seva muller fins al dia de la seva mort, la sra. Julie Andrews, tenen 4 fills (3 d'ells vinculats al món del cinema).
·
·
La dècada dels '70 vingué amb el tanteig d'altres gèneres: el western crepuscular a Dos hombres contra el Oeste (1971); el thriller a Diagnóstico: asesinato (1972). Però aquell producte que li proporcionà més recapatació fou la Pantera Rosa, ell mateix va confessar que quan necessitava diners filmava un nou tìtol d'aquesta saga (El regreso de la pantera rosa (1975), la pantera rosa ataca de nuevo (1976), La venganza de la pantera rosa (1977), tras la pista de la pantera rosa (1982), la maldición de la pantera rosa (1983)... fins a 9 títols!!). Acabà els '70 amb aire d'erotisme light a 10, la mujer perfecta (1979).
·
Aquest darrer film és una bona mostra del que representà per a molts la carrera del sr. Edwards: estandard d'un cinema superficial, intranscendent, cool... i, per això, alguns criticaren l'Oscar Honorífic per la seva carrera que li entregaren en el 2004.
·
En els darrers temps, estava afectat de fatiga crònica i necessitava crosses per a moure's i els seus films ja no tenien l'agilitat, la xispa, l'energia dels primers temps... films com ¡Así es la vida! (1986), Cita a ciegas (1987) o Una rubia muy dudosa (1991) passaren sense pena ni glòria... El seu darrer gran hit en el cinema fou ¿Víctor o Victoria? (1982) que aconseguí la nominació de 9 Oscar i un Globus d'Or per a la protagonitsa: Julie Andrews.
·
El darer film fou El hijo de la Pantera Rosa (2004) amb un Roberto Benigni recuperant el paper de Peter Sellers. Diuen que -en els seus films- ell feia sortir l'infant que portem a dins, i moltes pelis seves són autèntiques gamberrades, com les 9 parts de la Pantera Rosa o el Guateque. Com a director va rebre diversos premis: la Concha de Plata, premi DGA, globus d'or, premi WGA, David di Dontatello, BAFTA ... però també vàries nominacions als Razzies (els anti-Oscar).
·
Al sr. Blake Edwards se'l descriu com una persona elegant, irònica. Va dirigir unes 50 pelis i fou el guionista (sol o acompanyat) de 30. El seu cinema són Julie Andrews, Jack Lemmon, Peter Sellers, Audrey Hepburn, la Pantera Rosa, adornat amb la música inseparable de Henry Mancini (en molts del seus films, però sobretot per Pink Panther i Moon River).
·
El seu cinema és l'humor més esbojarrat en el rostre d'un Peter Sellers totalment anat; però també la tristor i la nostàlgia, del rostre angelical d'una Audrey Hepburn mirant l'aparador de Tiffany's; però també l'amargor i la duresa d'un Jack Lemmon amb els ulls vidriosos per l'alcohol...
·
per tot això, GRÀCIES SR. EDWARDS !!!
·
·

5 comentaris:

pati di fusa ha dit...

ai, doncs visca el cinema superficial, intranscendent i cool!!! gràcies, sr. edwards!

quin gran moment, el de "moon river", amb l'audrey... :)

(veig que estem en ple especial obituaris a can ciutadà, no? :p)

Ciutadà K ha dit...

ai, sí Pats ... és que no para de morir-se bona gent .... :(

a veure si penso quelcom menys funerari per a demà :P

laura ha dit...

Desayuno con diamantes... qué película!

Ciutadà K ha dit...

ai, sí!... la palabra 'encantadora' se nos queda corta...

Jesús M. Tibau ha dit...

una col.lecció de films inoblidable. El guateque, tota una espiral il.larant