dimarts, 21 de desembre de 2010

CAÇAT UN NAZI HISTORIC... BERNHARD FRANK

·
Aquest que veieu a la fotografia és el funcionari nazi viu de més alt rang. Bernhard Frank, era oficial de la SS i fou el que signà la primera ordre d'extermini de cents de milers de jueus durant la Segona Guerra Mundial, coneguda com a Commando Standt Order. Fou un membre de confiança del führer que li va encarregar la seguretat d'Obersalzberg, el refugi alpí de Hitler, des d'on el màxim dirigent nazi va dirigir el Tercer Reich durant els primers anys de la guerra.
·
Amb data de 28 de juliol de 1941, l'edicte -que ell signà- deia: "Si es tracta d'una població inferior des del punt de vista nacional i racial, s'han de matar immediatament. Els seus pobles han de ser totalment cremats". El que aquesta ordre engegà fou -ni més ni menys- que la maquinària nazi d'extermini, amb els trens de deportats, els camps de concentració i les càmares de gas... ell accionà l'interruptor de l'horror! L'investigador de l'holocaust -el sr. Yitzhak Arad- valora aquesta ordre com la primera prova per escrit del genocidi.
·
Bernhard Frank -que té 97 anys- no estava exiliat, no vivia als EEUU, ni sudamèrica (com feren tants nazis), ell estava vivint plàcidament a Alemanya en una identitat convenientment camuflada.
·
El sr. Mark Gold (43 anys), fill i nét de supervivents de l'holocaust, es fèu passar per activista neonazi i trucà a la porta de Bernhard Frank per a demanar-li una entrevista, després de seguir-li el rastre durant molt temps; aprofitant-se de que el sr. Gold té aspecte ari (alt, ros i d'ulls blaus) aconseguí guanyar-se la confiança del que fou oficial de la SS. Després d'hores i hores de trobades (filmades en vídeo) el nazi li explicà les seves terrorífiques batalletes... gràcies a la feina feta, tot aquest material serà utilitzant en el judici. Fou el mateix sr. Gold que anà a casa del que serà jutjat per genocidi per a entregar-li, personalment, la convocatòria del judici (pervers, sí! però necessari... ¡¡¿¿podeu arribar a imaginar la satisfacció que se t'ha de quedar quan entregues a uns dels assassins i torturadors de membres de la teva família una citació judicial??!!).
·
En paraules del sr. Gold: "Tinc la sensació de que Frank no vol morir sense que es conegui la seva responsabilitat real en la SS. Ell està molt orgullós de tot el que va fer i, per això, després de tants anys de silenci, em va entregar els seus diaris i, fins i tot, les seves cartes d'amor".... exhibicionisme nazi en les acaballes de la seva vida? buf!
·
Tot plegat és un material dramàtic perfecte per a un film... sinó fos perquè és real. Hi ha molts membres descendents de supervivents o assassinats en el genocidi nazi, que han dedicat TOTA la seva vida a la caça del nazi... per a intentar fer justícia i guarir ferides que encara sagnen. Com diu el sr. Llach en el seu Campanades a morts:
·
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
·
·
·
(escrit elaborat amb fragments de la notícia de La Vanguardia del 08/12/10)
·

3 comentaris:

Joan Vicent ha dit...

que fort !!

Vane ha dit...

Si que sembla de pel·lícula, si, podria arribar a ser un best seller.. no creu???
Espectacular d'horrorós!!

Ciutadà K ha dit...

... la llàstima és que l'hagin 'pescat' en 97 anys, ¡leñe!