dijous, 27 de gener del 2011

SR. ENRIC DURAN, L'HEROI ANTISISTEMA...

·
Sembla que l'acció del sr. Enric Duran ha 'passat' a la Història però els i les que volem optar a una món millor no oblidem la seva acció, el seu compromís i la seva tasca. No us negaré que l'anomenat Robin Bank -o el Robin Hood de la Banca- es va situar en un escenari mediàtic un pèl 'circense' i va envoltar la seva persona d'un aire, fins i tot, messiànic; però la seva acció té un valor especial en els temps que corren i és necessari que tinguin una continuitat.
·
Enric Duran Giralt va nèixer a Vilanova i la Geltrú el 1976 i, en el cole, era un crack dels números, de les matemàtiques i la física. Un alumne intel·ligent i, de jove, un bon jugador de tennis taula. Va començar la carrera de sociologia, però la va deixar perquè no estava d'acord amb el sistema educatiu (ja comencem!)... a partir d'aquí es va mostrar receptiu a moviments socials, a temes ecològics i va entrar en contacte amb activistes de diferents 'colors'. Membre dels col·lectius Temps de re-voltes i Infoespai un bon dia va publicar, en la revista Crisi, l'article "He “robado” 492.000 euros a quienes más nos roban para denunciarlos y construir alternativas de sociedad". En aquell escrit, el sr. Duran, explicava que s'havia passat una temporada visitant 39 entitats bancàries per a demanar diferents crèdits per un valor total de 492.000 €, tot ensenyant nòmines falses o creant empreses fictícies..., no tenia cap intenció de tornar aquests diners i els va fer servir per a finançar moviments socials que apostessin per un canvi en el sistema ecònomic imperant, que treballés per a acabar amb el capitalisme. La seva acció fou tan pretenciosa com 'donar una lliçó' i evidenciar les debilitats d'un sistema econòmic injust (¡ahí es nada!)
·
No fou acte impulsiu, el seu va ser un cop contra els bancs i les caixes d'estalvis meditat, preparat i reflexionat... la seva era una madura acció política. Va explicar el que havia fet a la revista Crisis (irònicament finançada amb els diners 'manllevats', una publicació gratuïta de 200.000 exemplars repartida per voluntaris per tota Catalunya. En ella, es posava el dit a la llaga en diferents qüetions, com la creació de diners basada en el deute, la vinculació entre grans bancs i els principals partits polítics i els mitjans de comunicació...). En aquell acticle el sr. Duran va destapar una estafa que ningú havia detectat i, tot seguit, va marxar a Brasil i Veneçuela.... al cap de dos mesos va tornar a Catalunya. Primer, estava a l'ombra però poc a poc va anar adquirint presència pública fins que -just sis mesos després del primer article- el 17/03/09 va fer una roda de premsa per a presentar una revista nova: Podemos! Vivir sin capitalismo (publicació amb 350.000 exemplars i, aquest cop, distribuits per tota la península, en ella es plantegen alternatives concretes i reals a tot allò denunciat en l'àmbit de la banca, l'alimentació, el transport ...). Aquella tarda, en acabar la roda de premsa, en el rectorat de la Universitat de Barcelona -i coincidint amb la tancada d'uns/es alumnes en protesta pel pla Bolonia- els Mossos d'Esquadre el van detenir. Tot plegat, fou una escenificació vistosa, ben pública, ben espectacular... per al sr. Duran tot fou activat per un seguit d'orgulls ferits: del sistema policial ineficaç, del sistema financer per posar-lo en evidència i dels polítics per donar un exemple de compromís i acció valenta.... el sr. Duran és un referent per a qualsevol activista, algú en el que emmirallar-se... Ell és l'heroi dels i les antisistema!!!
·
El van empressonar sota fiança perquè deient que tenia risc de fuga... quan fou evident que va tornar a Catalunya per voluntat pròpia, s'estava entregant i sabia que el detindrien: "Sabía que mi detención era una consecuencia probable. Pero actué con plena conciencia". Se l'acusa d'un delicte d'estafa i, un cop fet el judici, li podrien caure entre 6 mesos i 3 anys de presó. Alguns col·lectius, com FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona) i l'Observatori DESC van demanar el seu alliberament i van denunciar la desproporció de les accions policials i judicials dutes a terme... és que Robin Bank havia despertat l'empatia i la simpatia del públic amb la seva acció -batejada com a 'estafa solidària' o 'insubmissió financera'- una acció que uneix dos conceptes de lluita: la desobediència civil (que arrenca amb Ghandi) i expropiacions bancàries (aquells atracaments que, en el passat ajudaven a pagar accions obreres revolucionàries).
·
El dia 05 de febrer de l'any passat el sr. Duran pulicava en el seu blog que l'havien alliberat sota fiança després de 65 dies empressonat. En comptes de merma la seva força aquesta manca de llibertat ha esperonat el seu posicionament i n'ha afegit de nous: "La prisión no cumple la función de reinserción que se le supondría, sino que acentúa el desarraigo social y la falta de perspectivas de los que están encerrados en ella", expressa la intenció de lluitar pels drets dels reclusos i oferir una alternativa al règim penitencari actual ... ¡toma ya!
·
El podeu seguir en el seu blog. Les seves forces no defalleixen... "Voy a seguir trabajando para construir una alternativa de sociedad, aunque sé que los cambios no son de un día para otro. La banca es la principal responsable de esta crisis. Hay que inventar un sistema financiero que no cree el dinero de la nada y fijar relaciones econòmicas de ámbito local".
·
Vídeo de Gran Angular sobre Enric Duran i la seva acció:

·
·
Tot veient la cronologia dels fets és curiosa la coincidència, de tot plegat, en el número 17 ....
17/09/08: Publica l'article "He “robado” 492.000 euros a quienes más nos roban para
denunciarlos y construir alternativas de sociedad" a la revista Crisi.
17/10/08: Fora del país fa un comunicat: "Puesto que se ha demostrado quienes son los que roban, pronto volveré a la actividad pública"
17/03/09: Presenta la revista Podemos! Vivir sin capitalismo en roda de premsa.
17/09/09: es van posar en marxa diferents iniciatives per a viure sense capitalisme. Es distribueix la publicació Queremos.
·

2 comentaris:

pati di fusa ha dit...

bravo per enric duran! valent, coherent i inspirador! tant de bo no quedés diluït per aquest sistema de mè i es pogués crear una alternativa real, tot i que goliat és immens... :S

només un petit apunt, ciutadà: com és que ha escrit el títol de la revista i les cites en castellà? la llengua original és el català, no? sí, potser queda més subcomandante marcos, però el xaval és de vilanova. des del bon rotllo, eh? ;)

Ciutadà K ha dit...

Buenas, Patri!
d'acord amb el que diu del sr. Duran, però...ai, hi ha una veueta interior que em fa malfiar, no sé, ja sap que jo sóc una mica malpensat ... .S

Sobre la seva aportació sobre qüestions de traducció (¡cómo no!) li he de dir que es tracta d'un qüestió de fonts, les fonts que he consultat eren en castellà i les cites, també (dis-li mandra, però no ho he volgut traduir...)... :P