dimarts, 8 de febrer de 2011

SR. ANDRE KERTESZ

·
Potser no es tracta d'un dels fotògrafs més populars però sí que és un dels més rellevants i un dels pares de la fotografia moderna, en general; i del periodisme fotogràfic, en particular. Fou el pioner en l'ús de càmares petites, de les distorsions òptiques; un dels primers en publicar reportatges d'autor (en la revista Vu). El seu treball va influenciar a Brassaï, Cartier-Bresson o Bill Brandt.
·
A Europa s'ha trigat 25 anys en poder gaudir d'una retrospectiva del sr. Kertész. Concretament, en el Jeu de Paume de París es podia veure fins el diumenge passat; l'instal·lació viatjarà fins a Winthertur, Berlín i Budapest. L'exposició recull les seves 4 etapes creadores: Hongria (191-1925), París (1925-1936), Nova York (1936-1962) i internacional (1962-1985).
·
Nascut a Budapest el 1894 i mort a Nova York el 1985, va nèixer amb el nom d'Andor Kertész i la seva família (jueva) volia que fos 'corredor de borsa' però ell s'embarcà -de forma autodidacta- en la fotografia...

Període hongarés
En el 1912 compra la seva primera càmara (una ICA), les seves primeres fotografies foren de camperols i gitanos. Veié la seva primera fotografia publicada en el 1917. Una obra representativa d'aquest període fou: 'Nadador sota l'aigua, Esztergom, 1917', en la que comença a experimentar en la distorsió de les imatges per l'efecte de l'aigua damunt els cossos... que el portarà a realitzar la serie 'Distorsions' a principis dels anys '30.
·
Període francès
El 1925 marxa a París aconseguint reconeixement comercial i de la crítica amb publicacions en diferents revistes. Fou el primer fotògraf en realitzar un exhibició individual. Es canvia el nom pel d'André. A nivell artístic flirteja amb els dadaïstes i cubistes i fou l'època més productiva de la seva vida, amb la II Guerra Mundial se'n va als EEUU. Un punt culminant d'aquesta etapa fou l'esmentada 'Distorsions': una serie de 200 fotografies de dos models despullats (un home i una dona) en diferents postures davant de diversos miralls còncacus i convexos, aquestes foren recollides en un llibre. El 1936, davant de l'ascensió nazi a Alemanya decideixen marxar als EEUU, i s'instal·len a Manhattan.
·
Període nordamericà
Tot i que va treballar per a diverses publicacions Harper's Bazaar, Life, Look o Coronet... la vida a Nova York no va ser fàcil: poc reconeixement del seu treball, apropiacions indegudes de la seva obra, crítiques dures contra les seves Distorsions i problemes amb el llenguatge... tot plegat fèu que l'artista etiquetés aquell període de la seva vida com un autèntic desastre.
·
Període internacional
Afortunadament, però, a la resta del món la seva obra va anar guanyant seguidors/es, muntant exposicions a Venèzia, París, Japó... i rebent diversos premis. En aquesta època va aconseguir un grapat de bones fotografies del Washington Square Park. En els seus darrers anys, experimenta amb la Polaroid, lleugerament amb la fotografia en color... i va continuar rebent premis per tot el món... tot i això, el sr. Kertész va morir amb la sensació de que el seu treball no havia tingut el reconeixement que es mereixia.
·
·
La fotografia del sr. Kertész és profunda, d'angles sorprenents, d'enquadraments innovadors, d'ombres reveladores, obres que evoquen plenitud i contundència... Com ell s'autodefiní:
"Jo escric amb la llum".
·
·
(aquí podeu veure, 3 de les seves -per a mi- millors obres, per ordre: Le nuage egare (1937), Carrefour, Blois (1930) i Washington Square, 9 janvier 1954).
·

5 comentaris:

Pau ha dit...

Si, aquest senyor escrivia i dibuixava amb la llum, però amb una perfecció espectacular

Ciutadà K ha dit...

rotundament: SI !!

laura ha dit...

Cómo me gusta y qué visión más increíble en aquellos años, eso siempre me fascina cuando lo pienso.

Carolina ha dit...

Són precioses, sobretot la segona! M'agrada molt aquest senyor, m'apunto el seu nom!

Ciutadà K ha dit...

Sí, precisamente, impresiona la segunda por su modernidad ... és una meravella de composició !!!