dilluns, 7 de febrer de 2011

LA CARTA DEL SR. SCORSESE AL SR. KAZAN

·
El sr. Martin Scorsese no para, dirigeix la sèrie de TV Broardwalk Empire i està rematant l’adaptació del molt interessant llibre La invención de Hugo Cabret, llibre que està ple d’amor pel cinema (i qui millor que el sr. Scorsese per portar-lo a la pantalla?). I és que aquest director és un cinèfil rematat que comparteix la seva feina principal com a director amb tasques de recuperació i restauració d’antics films, d‘historiar i valorar persones cabdals en la Història del Cinema. En el darrer festival de cinema de Venèzia va presentar el seu darrer film (co-dirigit amb Kent Jones): un documental sobre el sr. Elia Kazan, un dels directors més polèmics, més criticat i, fins i tot, insultat de la Història… i és que els companys i companyes de professió no li van perdonar mai que hagués denunciat actors i directors en l’anomenada ‘caça de bruixes’ de principis dels anys ’50 del segle passat a EEUU, el sr. Kazan va assenyalar amics i amigues seves com a comunistes davant del tribunal que els perseguia.... De tot això, en el documental ‘A letter to Elia’ (Carta a Elia) Scorsese no en diu res, de forma explícita ha manifestat que no ho pensava tocar, però reconeix que aquells fets van marcar la carrera del sr. Kazan i li van aportar una amargor que no el va abandonar el que li quedà de vida... Però el documental no vol parlar d’amargor, vol ser una mostra d’amor al que fou un dels seus mestres i director de joies del cinema com: La ley del silencio o Al este del Edén.... films com els dels sr. Kazan van motivar al sr. Scorsese a fer-se director de cinema. El documental inclou clips de pel·lícules, fotografies de l’època, fragments d’entrevistes amb el director... i, també, ens parla d’un petit Martin perdut per Little Italy i que només trobava seguretat i pau en les esglèsies i en el cinema, com ha reconegut ell mateix.
·
Mentres fem boca, a l’espera de saber què ha estat capaç de fer el mestre Scorsese amb l’Hugo Cabret, rebem aquest documental com una autèntica lliçó de cinema i d’amor al cinema i, sobretot, l’abraçada cap a un amic... i als amics, se’ls comprén i se’ls dóna suport... incondicional.
·

3 comentaris:

Nur ha dit...

em fan uma mica de pena

Ciutadà K ha dit...

però, li fan pena perquè són cutres i li cauen malament? o perquè la història la commogut?
... ara no l'he pillat!

Nur ha dit...

era per l'altre post!!! M'he equivocat!! era per lo de la fotografia.