divendres, 1 d’abril de 2011

DESCOBRINT EL SR. JAMES BLAKE



Des de que el vaig descobrir, el disc debut d'aquest jove de 23 anys se m'ha enganxat i no em deixa; el sr. Blake és el company habitual de les meves estones de música (que és, bàsicament, tot el dia, estigui a la feina o no).

El sr. James Blake és d'una d'aquelles 'noves' promeses, d'aquells nous descobriments que agultina les esperances d'un nou pas musical, d'un nou gir creatiu. Va nèixer el 1989 a Londres i és fill del músic James Litherland.


Fa 2 anys s'havia donat a conèixer amb un vinil Air & Lack Thereof (2009) i 2 EPs: The Bells Sketch (2010) i Klavierwerke (2010). El novembre de l'any passat presentà una cançó avançament del seu LP debut: Limit To Your Love, una versió de la cançó de Feist. I, per fi, a principis d'aques any ens arribà JAMES BLAKE, el primer disc. Amb aquest reduit material s'ha convertit en el nou fenòmen musical, per a moltas crítics es tracta de l'artista revel·lació d'aquest 2011. Podeu trobar-lo a l'Spotify i en el seu web.

És difícil etiquetar la música del sr. Blake, en ella hi trobem sobre una base electònica, dubstep, avant-garde, soul, folk i fins i tot, gotes gospel. Les seves distorsions de veu, ritmes desencaixats i efectes de so poden sobtar-nos negativament, d'entrada... però doneu-li un temps i segur que us acaba atrapant. Les seves cançons tenen un aire Antony (gràcies a la seva veu), un toc Moby, una mica de Matthew Herbert; les seves composicions són peces de música contemporània disfressades de cançons pop. Si algú vol que comparteixi la seva música només m'ho ha de dir.

Aquí teniu el primer vídeoclip: The Wilhelm Scream, cançó acompanyada d'unes imatges hipnòtiques, delicades ... com la música del sr. Blake. Espero que us agradi !!!


Us deixo la crítica d'Esteban Linés de La Vanguardia del 20/02/11:

Desconcertante pop con alma

El sorprendente debut discográfico del británico James Blake no es tanto por el contenido de su rico y variado disco de título homónimo sino, principalmente, a sus antecedentes dentro del univrso musical. Durante año y medio estuvo soldando una visible reputación como dj de dubstep, remezclador y productor, hasta el punto de crear una cierta escena sonora, de pálpito cinemático, en el sur de Londres con él como epicentro.En las semanas anteriores a la aparición de este álbum, Blake puso en circulación su particular versión de There's a limit to your love, de Feist, que ya puso en guardia al aficionado. Y ahora despliega un magnífico nantel de soul, folk y r&b interpretado sencillamente con su voz, su piano, 'beats' y efectos. A lo largo de las once composiciones agrupadas por este músico inglés de solamente 23 años, se vislumbran las muchas cosas que se pueden hacer más allá del soul. De entrada, él cuenta con la ventaja de haber sido educado en ambientes musicales de cierto rigor y, además, cuenta con una voz acostumbrada a escuchar soul y el r&b (a más recientemente, se supone, a Bon Iver o Antony Hegarty: sólo hay que escuchar The Wilhelm Scream). Desde esa plataforma, consigue provocar la extraña sensación de no saber lo que va a sonar a continuación.Blake es realmente bueno en lo que hace, y da la sensación de que lo suyo es acercarse a la obra ideal de pop del siglo XXI procediendo de unos ámbitos, en principio, reacios a las concesiones comerciales.

·

2 comentaris:

Nur ha dit...

tampoc m'agrada!
;)

Ciutadà K ha dit...

ai, què exigent, senyoreta! :P ...