dimecres, 13 d’abril de 2011

LAMPARETES, EL NOU DISC D'ANTONIA FONT

Ai, mareta meva, el que ens han fet patir! Que si es separen, que no es separen, que Joan Miquel Oliver treu discos en solitari això vol dir que no tornaran mai més... els Antònia Font ens han fet patir! bé, hauríem de precisar que hem patit perquè ens ha donat la gana, ja que ells, quan se'ls feia la pregunta directa de si s'havien separat, sempre contestaven que 'no'.

Ara treuen disc nou i la 'cosa' està més que confirmada: Antònia Font estan més vius que mai!!. També us he de dir que aquell patiment tenia una certa raó de ser ja que feia 5 anys que no treien un disc amb històries noves. LAMPARETES, que és el nom del nou treball i número 7 del grup, té un marcat aire conceptual: en les seves peces ens parlen dels pros i contres del desenvolupament del nostre planeta.

Com sempre, les cançons parides per la ment -complexa i fascinant- del sr. JMO ens ofereixen unes imatges potents, cinematogràfiques, moltes gotes d'ironia, un llenguatge quotidià a anys llum d'academicismes i normes. Tot i que en la presentació del disc -el creador: sr.Oliver i el cantant: sr. Debon- s'encarregaven de desfer l'etern mite de la desintegració del grup... tot escoltant Lamparetes te n'adones que aquest nou treball és més Oliver que mai, que el pes de la seva trajectòria en solitari és gran i de que -segur!- que han fet una dura feina de negociació interna del grup sobre el paper que juguen les peces d'Antònia Font... i el petit Oliver n'ha sortit guanyador!

El món surreal de l'autor es concreta en lletres cantades a l'inrevés o coros per a ser cantats (cridats?) per un públic entusiasta, continuen les dissertacions electròniques tan pròpies del grup. Per al sr. Oliver "tot progrés és sinònim de destrucció, contaminació, renuncia a la identitat... Però també té les seves coses bones". Sensibilitzats pels enormes canvis que ha patit la seva illa -Mallorca- els Antònia Font no giren l'esquena al progrés ni al turisme però estan en contra de la destrucció del paisatge i l'avarícia que ha comportat voler guanyar més, més, més i amb el vist-i-plau de la classe política... aquests són 'els malos' de la pel·lícula.
Lamperetes amaga les dues cares del progrés... per exemple, a Es Far de Ses Salines ens pinten la imatge romàntica d'un farer i a Sospitosos aquest far s'ha convertit en un bar i tot el que això comporta...
Sorprés m'he quedat quan -a l'entrevista publicada a El Periódico d'ahir- els pregunten alguna cançó destacable feta a la penínsul·la ens els darrers 5 anys i Joan Miquel Oliver (compositor) es queda amb Tenía tanto que darte (de Nena Daconte)(¿¿¿????); Pau Debon (cantant) es queda amb Todo (de Pereza).
Us deixo amb el clip del primer single: Clint Eastwood.



(fragments de El Periódico del 12/04/11)

7 comentaris:

pati di fusa ha dit...

ara l'estic escoltant! :)

que gran és el sr. oliver!

Laura ha dit...

m'encaaaaaaaaaaaanta el disc! :-)

apa, nen, que el que se'l sap de memòria ets tu! a l'entrevista del basté han estat molt graciosos.

i ara a esperar al dia 28 amb nervis!!!

djxesc ha dit...

Salutacions!

Primer de tot, gran bloc! T'enllaç!
I d'Antònia Font, no crec que sigui que en Joan Miquel té més pes en aquest disc, en tots es discs d'Antònia Font en JMO fa el 99%. Senzillament ara en JMO està passant una determinada època musical que ja se va voure en es seu disc en solitari i ara continua amb Lamperetes. Jo, com a mallorquí, no puc ser objectiu amb aquesta banda, son lo més gran!

Mos llegim.

Ciutadà K ha dit...

Sí, amigues blogaires a mi com més l'escolto més m'està enganxant...

Però donem la benvinguda a un compatriota dels Antònia Font que ens visita per primer cop... gràcies per la visita, sr. djxesc, i entenc perfectament que no pugui ser objectiu, com es pot ser objectiu amb aquests genis al costat de casa???!!!! :P

Gràcies per enllaçar-me, l'enllaço jo també ... i ens llegim!

Laura ha dit...

atlantis is calling SOS for love!

anit vaig comptar els concerts als que he anat d'antònia font i me'n van sortir 18. el d'ahir, al casino, va ser el millor de tots.

per moltes lamparetes!!!

Ciutadà K ha dit...

carai, 18 són molts, eh??? vosté és una autèntica fan fatal!!

a veure si venen per aquí prop i els veig en directe... no em renyi però no els he vist mai, encara ... sí, sí, li he de posar remei ... :S

Laura ha dit...

18 concerts són molts concerts, sí! també són molts anys perseguint-los, eh! fan fatal veterana. :-)

ahir tots teníem moltes ganes de concert: ells i nosaltres. tothom estava molt eufòric i molt alegre, amb moltes ganes de gaudir molt de la nit.

segur que a l'estiu els podreu veure, comença gira i començaran les festes majors, així que esperem tenir laparetes per a estona!