dimarts, 9 d’agost de 2011

INTO ETERNITY, UN DOCUMENTAL SOBRE EL TEMPS


En el passat Festival de Sitges es va presentar aquest documental: Into eternity, un premiat film realitzat a Finlandia en el que el gran i únic protagonista és un cementiri nuclear.

Onkalo és una dipòsit de residus nuclears dissenyat en la década dels '70 del segle passat i que no estarà enllestit fins al 2120. Onkalo, en finlandés, significa amagatall... no podien trobar millor nom per a un cementiri nuclear: construcció excavada a 500 metres sota la terra i construida per a no ser trobada ni oberta en 100.000 d'anys .... no me passat de zeros, no, són 100.000 !!!.
Into eternity, però, en contra del que es podria pensar, no té l'objectiu de fer-nos conscients de les conseqüències positives o negatives de l'energia nuclear, no vol destapar o denunciar algun fet obscur i malintencionat del govern finlandés, tampoc. Com el seu nom indica el què vol és parlar-nos i fer-nos pensar en el Temps i amb les poques xifres que us he donat fins ara, inevitablement ho acabem fent...
Segons la UE els residus nuclears deixen de ser altament nocius passats 100.000 anys, als EEUU diuen que ho són fins a un milió d'anys... tenint en compte que la Humanitat 'cristiana' només en té 2.000, que només fa 115 anys que sabem què és la radioactivitat, 600 que existeix el concepte modern d'Europa, 5.000 de les piràmides, 30.000 de les primeres pintures rupestres o 80.000 de l'Homo sapiens.
Així doncs, el documental pretén ser un viatge al futur... serà capaç la Humanitat, abans de 100.000 anys, de no 'obrir' aquesta construcció?, perdurarà memòria històrica d'aquest magatzem per a alertar-los de la no obertura? vam ser capaços de reprimir-nos -tot i els jeroglífics alertadors- de profanar les tombes dels antics faraons?... Com si d'una futurista Caixa de Pandora es tractés, haurem d'esperar a l'eternitat per a saber-ho.