GOYA 12, UN ALTRE COP PER AL SR. ALMODOVAR

_

Al sr. Almódovar li han tornat a fer! Tot feia pensar el contrari: l'Acadèmia estava contenta que un dels seus directors més il·lustres tornés a casa després d'uns anys d'haver marxat, alguns acadèmics feien declaracions públiques de que la reconcil·liació del director manxec era motiu d'alegria i celebració... les 16 nominacions a La Piel que Habito feien pensar que el retrobament seria total i absolut... però... el sr. Almódovar marxà ahir de la Gala dels Goya amb només 4 premis, sí, de les 16 nominacions només 4 premis. No és el primer cop que li fan, no, aquest director és un dels més linxats per l'Acadèmia a l'hora de premiar-lo (per no dir el que més), el mateix li passà l'any de Mujeres al borde de un ataque de nervios o Átame o Hable con ella o La mala educación. Aquest any no ha estat diferent!

LA GALA...

La 26ena edició dels Goya va estrenar presentadora, la noia és divertida, graciosa i professional... però vam enyorar més que mai a la gran Sardà, els acudits -suposadament- d'incorrecció políticia foren molt suavets, de poca volada i amb poca xispa. La gala durà 2 hores i mitja però es fèu llaaaaarga i vinga sortir entregants de premis!, i vinga a presentar gent!... que dic jo: ¿no podrien aglutinar premis i que un entregant en donés, per exemple, 4? avançaríem, no?

El número inicial, suposadament Broadway, va rascar la vergonya aliena ... el rap del sr. Langui i, sobretot, el monòleg del sr. Segura, encara tingueren alguna gràcia (que hàguem de destacar la participació del sr. Segura com a allò més graciós, vol dir que la gala estigué sota mínims...).

Sobre els premis, alguns estaven cantats: Jose Coronado com a millor actor o Arrugas com a millor film d'animació, per exemple.

Encantats ens vam quedar amb els premis a Elena Anya i Jan Cornet, amb les seves interpretacions valentes i arriscades i el premi al sr. Alberto Iglesias per un treball a La piel que habito igualment valent (aquest senyor ja s'ha emportat 10 Goyas, que és diu ràpid!)

Ja era hora que reconeguessin la feina del sr. Lluís Homar que ahir va recollir el seu primer premi (¡increïble pero cierto!).

Ens va agradar el discurs del sr. Kike Maíllo en rebre el Goya al director novell... dels millors de la gala!!.

Vam trobar encertat el premi al millor documental per al film de la sra. Coixet sobre el sr. Garzón (per cert, aquesta dona cada dia s'assembla més al seu amic Antony Hegarty, està arribant a un nivell simbiòtic brutal!!).

Sorpresos ens vam quedar amb el premi a la millor peli europera per a The Artist quan ens pensàvem que se l'enduria Melancholia... que no vol dir que no se'l mereixi, eh? és una petita perla, també.

En resum: Els films més premiats foren:

- NO HABRA PAZ PARA LOS MALVADOS amb 6 premis (de 14 nominacions): incloent els premis grossos: pel·lícula, director, actor i guió original.

- LA PIEL QUE HABITO amb 4 premis (de 16 nominacions)

- BLACKTHORN. SIN DESTINO amb 4 premis (d'11 nominacions), d'un film que el públic va marginar i força!

- LA VOZ DORMIDA amb 3 premis de 9 nominacions (va rebre el de millor actriu -cantat, també- per a Maria León)

- EVA amb 3 premis de 12 nominacions

Veient-ho en perspectiva i sospesant el nombre de nominacions podem dir, sense dubtar, que les grans guanyadores foren No habrá paz..., però sobretot, Blackthron, què poc s'ho pensava el sr. Mateo Gil que l'aventura al far west trobaria recompensa... i el gran perdedor, sens dubte i un altre any: Pedro Almódovar... com deia un internauta en un foro: "Pedro, vete a América que aquí no te quieren lo bastante..."