divendres, 3 de febrer de 2012

LA PELL QUE IMMUTA (... SOBRE EL SR. CRONENBERG)

_
A veure, Cronenberg està bé, hi ha pel·lícules seves que m'agraden, però deixem una cosa clara: el tiu sembla entossudit a donar menjar a tots aquells cinèfils d'estar per casa afamats de tesis fàcils.
Alguna cosa fa pudor quan podem imaginar-nos el dependent de la botiga de còmics d''Els Simpsons' dient qualsevol d'aquestes frases:
"La filmografia de Cronenberg és un viatge de dins cap a fora".
"Hi ha una progressió des de les primeres pel·lícules molt gores, amb monstres molt evidents, fins a les últimes, molt polides i civilitzades".
"Sembla com si haguéssim anat pujant a la superfície, passant gradualment de la part més monstuosa i visceral a la més epidèrmica".
El més sospitós és que totes aquestes idees no deixen de ser certes. De fet és tan així que veient la seva última pel·lícula ("Un  método peligroso") em va passar una imatge molt clara pel cap. Un acudit dolent que em va semblar tan ximple i evident  que no pot ser més que la tesi final: la filmografia de Cronenberg és com un dels seus monstres.
Amb l'última pel·lícula Cronenberg sembla haver arribat a la pell, on hi ha poc més que superfície. El pobre s'ha vist obligat per la seva pròpia tesi a fer una tvmovie de diumenge.

PD de Jordi Costa: Aquesta última frase m'ha provocat un èczema.

de Jonathan Millán i Jordi Costa
al Cultura|s de La Vanguardia del 25/01/12