dimecres, 21 de març de 2012

DESCOBRINT ELS TINDERSTICKS

Feia temps que us voliar parlar d'ells però no trobava el moment, fins que arrel de l'actuació d'ahir al Casino l'Aliança de Barcelona i el llançament del seu nou disc he trobat l'excusa perfecta. Aquest xicots van arribar a les meves orelles gràcies a la meva amiga blogaire Laura (i gran fotògrafa!), és un dels seus grups musicals preferits.

Els TINDERSTICKS van nèixer a Nottingham l'any 1991 i són força gent: Stuart Ashton Staples (veu, guitarra i melòdica), Dickon James Hinchliffe (guitarra, violí, piano i arrangaments de corda i vent), Neil Timothy Fraser (guitarra i vibràfon), David Leonard Boulter (teclats i repercussions), Alasdair Robert De Villeneuve (bateria, percussions i trompeta) i Mark Andrew Colwill (baix).

El primer single fou Patchwork (1992) i en el segon, Marbles (1993), la premsa britànica ja els va prestar atenció i en destacar el seu valor i potencial. Els primers LPs: Tindersticks I (1993) i Tindersticks II (1995), i en directe: The Bloomsbury Theatre (12.3.95) que va rebre l'aplaudiment de crítica i públic ... el tercer d'estudi, però, Curtains (1997) no va satisfer les expectatives; abans, però, van estrenar-se en la composició de BSO a Nenette et Boni (1996). Amb el seu quart treball, Simple Pleasure (1999), van revaloritzar-se mitjançant una col·lecció de cançons ràpides i directes, per simple plaer, com el seu nom indica.... s’aproximen a terrenys de soul, que continuaren el seu següent treball: Can Our Love... (2001).

L'estil dels Tindersticks és força eclèctic: partint del pop, afegeixen arranjaments orquestraks, jazz i soul, la veu profunda i aires de crooner del cantant i l'ús d'una gran varietat d’instruments: carilló, vibràfon, violí, trompeta, fagot o òrgan...

Amb el disc Waiting For The Moon (2003), el grup opta per temes més introspectius i melancòlics. En el 2005, el sr. Staples (la veu del grup) decideix gravar 2 treballs en solitari, animant els comentaris de que els Tindersticks s’abocaven a la seva desaparició. Certament, vingueren anys de poca activitat, feren pocs concerts, i els treballs en solitari o amb altres formacions d'alguns dels membres de Tindersticks... evidenciaren que la banda passava un moment inestable.
En el 2007 editen un recopilatori i començaren a treballar en el (per a sorpresa de molts!) seu nou disc: The Hungry Saw (2008) i després Falling Down a Mountain (2010). Pel camí, s'havien perdut alguns del membres i Tindersticks va quedar reduit a 3 (Boulter/Fraser/Staples). Mentrestant, Tindersticks ha col·laborat en BSO per a films de Claire Denis i l'any passat eidtaren una impressionant recopil·lació de 5 CDs a Claire Denis Film Scores 1996-2009 (molt recomanable per a entrar de ple en l'atmòsfera d'aquest grup).

Aquest any  2012 l'hem començat amb bones notícies per als 'tinderstickians': THE SOMETHING RAIN, el nou disc; i el pas del grup per Barcelona per oferir el seu directe...

Les seves són peces melancòliques, molts sovint obscures, tristes... atmosfèriques i embolcallants, les seves són -més que cançons- estats d'ànim....

2 comentaris:

laura ha dit...

Ciutadà ... descobrint? ... ay ay ay
;-) nunca es tarde!!!!!!

Ciutadà K ha dit...

... ¡si la dicha es buena!