SR. ENRIQUE SIERRA

_

(1957-2012)

La seva cara marcada per la vida era el rostre d'una 'movida' que tenia en les bandes i cançons en les que va participar tot un referent. Ell tingué un paper fundacional en l'anyorat Radio Futura. La seva presència, la seva feina, és indestriable de la música que s'ha fet a la penínsul·la des de la transició fins als '90, passant per la riquesa dels '80. Moltes són les etiquetes que envolten la trajectoria del sr. Sierra: Curiositat, transgressió, feina col·lectiva, provocació, punk i fashion victim...

L'any 1977 va participar en la creació de Kaka de luxe amb Olvido Gara (Alaska), Fernando Márquez, Manolo Campoamor (El Zurdo), Carlos Berlanga i Nacho Canut... un equip de mestres de molta de la música que es fa actualment. Fou un grup que no durà massa però que plantà la llavor de dos grups musicals imprescindibles: Alaska y los Pegamoides (i, després, Dinarama...fins arribà al viu Fangoria) i Radio Futura.

El sr. Sierra (Kike) es va unir als germans Auserón (Santiago i Luis), Herminio Molero i Javier Pérez Grueso per a edificar un grup que estigué 14 anys dalt de l'escenari i construí un monstre magnètic de l'escena com és Santiago Auserón (que acabaria sent Juan Perro i tantes i tantes altres coses).... les seves cançons són autèntics himnes, cançons amb ressons punks però domades, peces màgiques com: La estatua del jardín botánico, Escuela de calor o La negra flor.

Amb els anys passaren del punk al rock llatí fins arribar a un dels seus discs que més m'ha calat: Tierra para bailar (1992), any en que es va desfer el grup, una revisió dels seus èxits en clau llatina . Enrera quedaven maratonianes gires i un disc en directe gloriós... el sr. Kike Sierra va treure un disc en solitari: Mentiras (1995),  va crear Enrique Sierra y los Ventiladores i el projecte Klub (amb la seva parella Pilar Roman i Luis Auserón)... i, sobretot, va treballar com a productor musical, que és al que s'ha dedicat aquests darrers anys ...

Recordem clàssics?