divendres, 20 d’abril de 2012

DIRECTORS QUE SON ESCRIPTORS??? : CRISI !!!

_
Poder fer cinema a Catalunya és difícil des de que es va rodar la primera pel·lícula, la manca d’una indústria sòlida ha provocat que la dependència de les subvencions estatals siguin el % principal dels pressupostos a l’hora d’aixecar projectes audiovisuals... això és així, fins i tot, per als grans directors. Si això és així des de fa moooolts anys, imagineu-vos ara, amb la precària situació en la que estem i amb un govern per al que el món cultural no és cap prioritat. Al març de l’any passat s’estaven rodant 18 films, aquesta març: 6.

Sembla ser que la situació a Catalunya, és una mica millor, i hi ha una vintena de films a punt de finalitzar a seva post-producció, com els films de Laura Mañà, Mar Coll, Joaquin Oristrell, Eduard Cortes ...

La llista de directors/es que estan a l’espera de continuar treballant, però, cada cop és més llarga: Daniel Monzón, tot i haver guanyat 8 Goya amb Celda 211, té el seu nou film (El Niño, amb Luis Tosar com a principal estrella) paralitzat; Enriquez Urbizu està en la mateixa situació tot i l’èxit de No habrá paz para los malvados; és el mateix cas d'Agustín Díaz-Yanes, que no ha pogut dirigir des del 2007 (en que va estrenar Sólo quiero caminar) i de Julio Medem, que fa temps que vol portar al cinema la història d’Aspasia i no ho ha pogut fer.

Aquests dos directors han trobat sortida a la seva creativitat mitjançant la publicació de les seves primeres novel·les: Simpatía por el diablo, és el primer llibre de Díaz-Yanes i Aspasia. Amante de Atenas, és de Medem. Mentres esperen poder fer el que realment els agrada, la literatura pot ser un substitut i una forma d’aconseguir el recursos econòmics que necessiten... aquest Sant Jordi ve els podríem donar suport, no?

2 comentaris:

laura ha dit...

si que está la cosa complicada, sí pero al menos ellos pueden tirar por ahí, no?

Ciutadà K ha dit...

¡pues también tienes razón!
pero no sé yo si habrán vendido muchos libros, ¿eh?