dimecres, 20 de juny de 2012

EL SR. DAMIEN HIRST A LA TATE MODERN

No és que siguem entesos en Art -no pas!-, som culturòfags i això ens fa estar receptius a qualsevol disciplina cultural/artística.... el sr. Hirst (nascut a Bristol l'any 1965) és un dels artistes més polèmics del món de l'Art en les darreres dècades. Es tracta de l'artista viu més cotitzat del planeta. Aquesta cotització no va lligada, però, al reconeixement de la crítica -ans al contrari!- per a molts es tracta d'un artista sobrevalorat, buit i que la seva estratègia és la provócació. El públic que es posa davant les seves obres no queda indiferent: o les adora o les odia (el Ciutadà K es situa en el primers... :S ). I és que es pot dir el que es vulgui de l'artista però les seves obres estan aconseguint arribar a ser icòniques del mostrari artístic del món contemporani: tiburons i vaques en formol, calaveres plenes de diamanst... les seves obres són impactants!.

El Tate Modern de Londres s'ha decidit a institucionalitzar el reconeixement cap a aquesta artista tot oferint una retrospectiva de la seva trajectòria que estarà tot l'estiu exposada coincidint amb els JJOO d'aquesta ciutat (fins al 09 de setembre). Els londinecs han aprofitat les Olimpíades per a oferir-ne una de cultural amb exposicions de David Hockney, Lucien Freud o Picasso... El sr. Hirst va tenir uns inicis crítics i contundents amb el món de l'art, però el temps, els diners i el reconeixement l'han fet passar a l'altra banda, a la de l'Olimp dels Artistes i la retrospectiva del Tate Modern ajudarà a que sigui així.

The physicial impossibility of death in the mind of someone living, és el llarg títol del tauró en una peixera pel que van pagar més 12 milions de dòlars; però el rècord el té The Golden Calf (la vedella en formol per la que van pagar 18,6 milions de dòlars), de la que teniu foto al final amb la companyia de l'artista... de mirada penetrant.



2 comentaris:

Eva ha dit...

Més que de mirada "penetrant" fa cara de psicòpata. Si me'l trobés en un carreró fosc marxaria corrents.
Aquest senyor, com molts d'altres artistes, ens posa als nassos l'eterna pregunta d'on són els límits de l'art.
El que trobo totalment absurd és arribar a pagar quantitats astronòmiques per una vedella en formol, però vaja, inverteix els diners com vol... tot i que, deixi'm fer demagògia, Sr. Ciutadà K, aquests diners estarien millor invertits en altres afers (diguem-ne investigació mèdica, etc.).

Ciutadà K ha dit...

sí, srta.Eva, sí... entre col·legues li he de reconèixer que la mirada és de psicòpata ...

quanta raó tens en això que diu... i jo hi afegeixo: fam, desigualtats... i tantes i tantes coses! ANARQUIA!!!