dilluns, 18 de juny de 2012

ABANS HA TORNAT A VENIR EL CORB...

_
-       Abans ha tornat a venir el corb –va dir la Fukaeri-. Aquell corb gros
-       Fa el mateix cada dia.
-       Tens raó –va dir en Tengo-. Igual que nosaltres.
-       Però no pensa que el temps avança.
-       Se suposa que els corbs no pensen en el temps. Segurament només les persones tenim noció del temps.
-       Per què.
-       Les persones imaginem el temps com una línia recta, com si fos un bastó llarg i recte amb marques gravades i poguéssim dir: ”A partir d’aquí hi ha el futur que ha de venir, fins aquí hi ha el passat que hem deixat enrere, i el present és aquí’. ¿Ho entens?
-       Potser sí.
-       Però en realitat el temps no és una línia recta. No té cap forma. És una cosa amorfa, en tots els sentits. Però com que nosaltres som incapaços de representar mentalment una cosa que no té forma, per ser pràctics ens la imaginem com si fos una línia recta. De moment, els humans som els únics capaços de jugar amb els conceptes d’aquesta manera.
-       Però pot ser que ens equivoquem nosaltres.
En Tengo hi va pensar.
-       ¿Vols dir que som nosaltres, els que ens equivoquem, quan imaginem el temps com una línia recta?
No va obtenir cap resposta.
-       És possible, és clar. Però ser que nosaltres ens equivoquem i que els corbs tinguin raó. Potser el temps no és gens com una línia recta, sinó que és rodó com un dònut –va continuar-. Però segurament fa molts milers d’anys que la humanitat s’imagina el temps així, és a dir, com una línia recat que s’allarga fins a l’infinit, i que basa el seu comportament en aquesta idea. I fins ara no hi ha trobat cap contradicció o cap problema especialment important. O sigui que com a regla pràctica deu ser correcta.

Haruki Murakami (2011:50-51). 1Q84.Llibre 3

4 comentaris:

Carolina ha dit...

Jo també me l'estic llegint :)

Eqhes ha dit...

No és un dònut, el temps és com una línia recta, però feta de molles de pa. Si fa molt que l'has començat a dibuixar, igual ja no recordes per on passava i si t'encantes una mica, els animals se la mengen. El problema, en qualsevol cas, és haver perdut el temps dibuixant la línia i intentant que sigui recta. O no?

Carolina ha dit...

Doncs sí eh.

Ciutadà K ha dit...

Ja ho sé, ja que se l'està llegint, benvolguda Carol, ja ho he vist... bé??, no??? a mi m'ha enganxat... però és que el Murakami si enganxa, enganxa!

Caram, sr. Eqhs, quin honor tenir-lo per aquí, a més ha fet entrada triomfal, eh: Filosofia dura! toma ya! sí, estem d'acord en la conclusió i la pèrdua de temps... però la imatge del dònut és TAN potent!! i més si la imagines rebossat de xocolata! :D