dimecres, 18 de juliol de 2012

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XXXVII )

_
LA INVENCION DE HUGO (2011)
Ja ho vam dir en un altre lloc: es curiós que les dues pel·lícules que acaparaven més nominacions als Oscar d’aquest any fossin homenatges als inicis del cinema: The Artist i La Invención de Hugo; La primera perseguia, més aviat, la forma en l’homenatge; la segona, en canvi, feia ressò de personatges històrics del cinema -com George Melies- i, per tant, perseguia l’homenatge en el contingut... això només ho podia fer un dels directors/amants del Cinema més reconegut: Martin Scorsese. El film és l’adaptació d’un perla de la literatura juvenil i el film vol ser, també, intencionadament juvenil. D’una bellesa inigualable, la recreació del París de principis del segle XX és impecable. El millor passatge, sens dubte, són les recreacions dels rodatges del sr. Mèlies: fascinant!!!. Un film nostàlgic, emotiu, sensible, que t’acarona el cor infantil que tots/es tenim... Llàstima d’un ‘dolent’ excessivament grotesc i caricaturat. Imprescindible per a qualsevol que estimi, almenys  una mica, el cinema.
Valoracio: Excel·lent


LORAX, EN BUSCA DE LA TRUFULA DORADA (2011)
Certament, les adaptacions de les obres del Dr. Seuss a la pantalla no han estat rodones, encara no ha arribat el film que faci justícia al seu desbordant torrent d’imaginació, a voltes surreal, a voltes compromés.... el film que ens ocupa tampoc fa el fet. Es tracta d’un film correcte, amable, amb uns personatges simpàtics (sobretot per als més petits) i amb un missatge ecològic molt clar. Les cançons són tontes però enganxoses i el ritme és més que correcte. Malgrat això, el film no deixa petjada i és dels que acabes oblidant... entretinguda, però!

Valoració: Bé alt

REC 3: GENESIS (2011)
El que va començar com un film-reivindicació dels films de zombis dels ’80 del segle passat (amb mestres com Argento o Romero) s’ha acabat convertint amb una de les franquícies més fructíferes del cinema català. Balagueró & Plaza han sabut crear un univers propi amb l'entrada, en cada film, en alguna de les portes que van quedant obertes. En aquest cas, aparquem l’avançament de la història que sí vam tenir a REC i REC2 per a situar-nos al moment abans de la infecció i en un entorn amb tantes possibilitats com un casament, panacea de la festa hortera i kitsch... sí, ens trobem davant el REC més bromista, grotesc i divertit, clar homenatge al Raimi del Ejército de las Tinieblas. Encara que no ho sembli és una autèntica història d’amor i ens ofereix una heroïna –la núvia amb la motoserra a la mà- que ha de passar des de JA a formar part de les icones del cinema fantàstic. Si no arriba a l’excel·lent és perquè sovint peca de ‘gruixuda’.
Valoració: Notable molt alt

LA VIDA EN ROSA (2007)
Biopic exemplar gràcies a l’actuació mimètica de la sra. Marion Cotillard, aquesta interpretació, precisament, ha significat l’entrada directa de l’actriu  a Hollywood tot i que, per sort, no ha abandonat el cinema francès i continua treballant en el cinema europeu. Malauradament, el problema d’aquests biopics és que, sovint, fan recaure el seu principal atractiu i interès en la interpretació dels actors/actrius descuidant altres detalls... La vida en rosa n’és un exemple d’això, el film té un aire de telefilm allargat que no li dóna volada. Ens proporciona, però,  una ocasió per a conèixer detalls de la intensa vida de la sra. Edith Piaf i, sobretot, la seva passió cega per la música i els escenaris. No està mal!
Valoració: Bé alt

IDUS DE MARZO (2011)
Poc a poc, el sr. Clooney està desplegant una trajectòria com a director molt interessant, unint film comercial amb compromís, molt de l’estil dels directors de Hollywood de la dècada dels ’70 del segle passat, la coneguda com a ‘generació de la TV’. No només en la voluntat de combinar film comercial amb compromís sinó en els continguts: Idus de Marzo és pot veure com una actualització, a l'era de les xarxes socials, de Todos los Hombres del presidente. Es tracta d’un film polític en l’embolcall que vol parlar-nos de la sinceritat, del jugar net, de la pèrdua de la innocència en el terreny de l’idealista polític, de la traïció que sovint comporta perdre una decisió, un compromís... explicat d'un forma freda. El sr. Clooney es reserva un paper clau però secundari, el pes del film recau, totalment, en el sr. Ryan Gosling, un especialista en els malabars del discurs polític molt convincent. Molt recomanable!
Valoració: Notable alt

LOS VENGADORES (2012)
La Marvel ha orquestrat amb els super-herois que formen Los Vengadores una campanya de màrqueting i una plataforma de promoció mai vista fins ara: ha realitzat films independents per a cada un dels super-herois (Iron Man, Hulk, Thor, Capitan America) amb petites referències als altres i ha entregat un postre com a ‘colofon y fin de fiesta’ posant-los a tots en el mateix film. Tot un festival per al seguidor dels còmics de super-herois!!! Malaurdament, però, el film és irregular (Iron Man es menja a la resta amb patates) i malgrat les piruetes tècniques –que les hi ha!- la història no acaba d’atrapar-te i acaba sent un film més amb poca personalitat i que amenaça amb un segona part. Llàstima!
Valoració: Bé

DARK SHADOWS (2012)
Decepció! Ja ho vam dir en algun lloc, el sr. Tim Burton hauria de plantejar-se –seriosament!- deixar el cinema ‘real’ i optar –només!- pel cinema d’animació que tantes alegries, il·lusions i diversió ens ha proporcionat als seus seguidors incondicionals. Precisament, com som seguidors i incondicionals, he posat un ‘bé baix’... si no fos així, el film s’emportaria un merescut –en la meva opinió- insuficient: personatges plans, grotescos, història repetitiva, un Depp ofenedor de tan passat de rosca i més maquillat que mai, un ritme sense xispa i unes situacions ja viscudes en anteriors films del sr. Burton que sonen a repetició insubstancial (per exemple, l’adolescent rebel tan Bitelchús) que en mans del sr. Woody Allen se’n diu estil... però que en el cas Burton se’n diu: avorriment!! N’esperem molt d’en Tim, potser massa, i cada nou film el vivim com l’arribada d’una nova obra mestra... i, malgrat l'embolcall artístic, DarkShadows no ho és! Que arribi Frankenweenie ja, si us plau!!!
Valoració: Bé baix

4 comentaris:

Laura ha dit...

IRON MAN és el millor!!! :) M'encaaaanta!!!

M'agrada més la teva crònica de "Los idus de marzo" que la del Ramón. Saps que el Ryan Gosling és molt conegut dins el món craft i li han dedicat una pàgina i tot? És tan supermonísism!!! Té un grup de música, també. Aquest noi és un portento!

La meva germana es va creuar amb el Diego Martín quan promocionaven Rec 3, és el comentari de vida que puc aportar al post.

"La invención de Hugo" em va semblar una delícia.

Ciutadà K ha dit...

Ostres, el Ramon se l'ha currat molt més, eh? això meu són 4 idees ... I per què que fa punt de creu, el noi?!?!

Oh! com a comentari de vida no està mal... l'has vist Rec 3?

Sí, és una delícia però el Sacha Baron Cohen fa ràbia, no???!!

Laura ha dit...

http://handmaderyangosling.tumblr.com/

Ciutadà K ha dit...

Oh!
Vaja!