dimarts, 7 d’agost de 2012

SR. CHRIS MARKER

Chris Marker

(1921-2012)

Fa uns dies moria uns dels directors-autors de cinema més innovador del cinema europeu. Christian François Bouche-Villeneuve va nèixer a Neuilly-sur-Seine i va estudiar Filosofia. A la Segona Guerra Mudial es va enganxar a la Resistència i va publicar alguna novel·la i algun assaig. Com la gran majoria de directors de cinema francesos va escriure als Cahiers du Cinéma.

En el salt cap al cinema es va afegir a la rive gauche francesa (amb Alain Resnais i Agnès Varda) vinculada a la nouvelle vague. La seva fou una obra emmarcada en l'anomenat documental subjectiu, excepte la seva obra més famosa: La Jetée.

Famós pels seus assajos fílmics al voltant de mestres com Akira Kurosawa (a AK) o Andrei Tarkovsky (Une journée d'Andrei Arsenevitch). Les són obres hermètiques, críptiques, poc accessibles per al gran públic; ell alimentava aquest fet negant-se a concedir entrevistes o no fent aparicions públiques.

El seu primer film fou Olympia 52 (sobre els JJOO d'Oslo 1952) però la primera obra -realment influent- fou Les status meurent aussi (1953) en el que l'esperit anticolonialista servia per a il·lustrar l'expoliació de l'art africà cap a Europa, ho  feia amb només 30 minuts. L'actitud compromesa el fèu acompanyà al sr. Resnais en la referencial Noche y Niebla (1955) sobre els camps de concentració nazi.

El seu interès per l'etnografia el fèu viatjpa a Xina, a la Unió Soviètica, a Isarel, a Cuba... i tornava amb treballs cinematogràfics (Dimanche à Pekin, 1956; Lettre de Siberie, 1957; Description d'un combat, 1960; ¡Cuba sí!, 1961). En aquests primers treballs trobem les empremtes de l''estil Marker': veu en off, muntatge dialèctic, sobreposició de passat i present i compromís polític.

El 1962, arribà el punt d'inflexió definitiu en l'obra del sr. Marker i el reconeixement mundial amb un -aparentment- simple curtmetratge fet amb fotografies fixes: La Jetée, història que -30 anys després- serviria com a base per a la genial 12 monos (1995) de Terry Gilliam. La història borgesiana de viatge en el temps i experiments científics enamorà a la crítica amb el seu blanc i negre i estil de fotonovel·la.

A partir d'aquest treball l'obra del sr. Marker es torna més ambiciosa en quant a continguts i forma. El virtusiosme en el muntatge de Sans Soleil (1982) ens mostra un documental que és més que això, és tot un assaig filosòfic-cinematogràfic. A partir d'aquest film s'enamora de la teconologia digital i les seves obres es tornen autèntics vídeos-art, com Level 5 (1997), IMMEMORY (1998). El seu darrer treball fou un minicurtmetratge d'1 minut de durada: Leila attacks (2007).

El compoment filosòfic dels seus films i l'hermetisme de les seves propostes el lliguen sovint a l'altre geni del cinema europeu: Andrei Tarkovsky. L'obra del sr. Marker la podeu trobar -quasibé tota- en els 2 recopilatoris de la seva obra en DVD: Pack Chris Marker i Chris Marker. Mosaico 1968-2004. Aquesta darrer ha estat la darrera compra del Ciutadà K a la seva estimada FNAC.

Us deixo amb l'obra mestra La Jetée, íntegra i en VOSE... gaudiu-la, només són 28 minuts d'autèntic art cinematogràfic!