dilluns, 6 d’agost de 2012

40 ANYS DE ELS COMEDIANTS

Els Comediants estan de celebració, potser els arriba en el moment de menys popularitat i visibilitat de la companyia -malgrat que no han deixat de fer 'coses'- però 40 anys és motiu suficient per sobreposar-se i manifestar que estan vius malgrat hagin passat 4 dècades. Per a celebrar-ho han pensat recollir la seva vida en un llargmetratge que està en producció amb el títol de: Comediants, 40 anys d'històries. Ells, que s'han caracteritzat sempre per fer espectacles efímers (teatre de carrer, celebracions...) volen immortalitzar-se en un film que reculli què van ser i continuen sent. El film, dirigit per Elisenda Dalmau i Héctor Muniente, vol ser un repàs de la filosofia i grans èxits de la companyia; la setmana passada va aparèixer als mitjans l'epíleg del film una macro-festa d'aniversari amb la presència de 120 persones vinculades en algun moment a Els Comediants: dracs, esquelets, diables, princeses... al voltant d'un gran pastís recreant una de les escenes més famoses del 8 1/2 de Fellini.



Els Comediants va nèixer en una comuna de Canet de Mar on van aixecar La Vinya, la seva seu i espai de creació, en un carrer que porta el seu nom: Carrer Els Comediants. Des dels inicis van deixar clar que el seu no era un teatre de text sinó de sensacions i multidisciplinar: circ, música, audiovisual, titelles... tot ho barregen per a crear espectacles plens de màgia i imaginació a dojo! Les seves creacions han viatjant per tot el planeta i la participació en la inauguració i cloenda dels JJOO'92 van ajudar-los a donar-se a conèixer, encara més, arreu del món. La seva presència fou quasibé obligada en qualsevol esdeveniment de grans proporcions: Expo de Sevilla 1992, Expo Lisboa'98, Expo Hannover'00 i el Forum de Barcelona de 2004. Amb un Joan Font infatigable davant de la companyia des de que el fundà... ell és el principal motor de Els Comediants.

Impactant foren els seus primers espectacles plens d'il·lusió i color, com: Catacroc (1973), plou i fa sol (1976), Sol solet (1978), Dimonis (1981), La nit (1989), T.E.M.P.U.S. (1997)... obres que giraven al voltant de la Terra, de la natura... ell foren els reis del 'discurs ecològic', que varen esgotar fins a l'extrem... a voltes el regust alliçonador i plamfetari els jugava una mala passada en aconseguir una obra rodona.
.

A partir del 2000, s'han aproximat al teatre de text i a l'òpera per a donar-los una tunejada a 'lo Comediants', com Llibre de les bèstiesMaravillas de Cervantes, La flauta màgica o Il Barbiere di Sivigilia

Han passat 40 anys i tenen en cartera diversos projectes: Fràgil (una nova obra de carrer) i una nova òpera.

Els Comediants ja van tenir un contacte amb el cinema i Karnabal (de Carles Mira, 1985) fou un bon intent de portar el seu univers a la pantalla; allò, però, era un film de ficció (i surreal, també!) ara veurem com són en el documental que preparen. Aquí us deixo un petit tros de Karnabal: