dimarts, 22 de gener de 2013

SRA. ANNA LIZARAN



(1944-2013)
_
Fa un parell de setmanes ens arribava la notícia de la mort d'una de les dames del teatre català, la sra. Anna Lizaran. En llegir als diaris, al mes d'octubre, que el dia abans de l'estrena de la seva nova obra (La Bête al TNC) era substituida pel sr. Jordi Bosch... ens fèu pensar el pitjor. I el pitjor s'ha fet realitat.
 
La sra. Lizaran era una actriu amb una intensitat, energia i força com en tenen poques... era una bèstia de l'escena! Va nèixer a Esparreguera l'any 1944. Era filla d'una modista i d'un mecànic i, de ben petita, ja despuntava l'interès per la 'comèdia'. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser una dels primers membres de Els Comediants. L'any 1974 marxa a París a estudiar amb el mim Jacques Lecoq, i dos anys després torna a Barcelona per a fundar el Teatre Lliure. Ella era una 'resident' del Lliure, que era com casa seva, amb obres com: Hamlet, Tot esperant Godot, La Tempesta, Forasters, Agost, Lorenzaccio, Una jornada particular amb els directors més rellevants del país: Lluís Pasqual, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Joan Ollé, Fabià Puigserver o Josep Maria Flotats. Des de 1976 fins a l'actualitat ha participat, de forma ininterrompuda, en una obra cada any.... La seva darrera gran interpretació fou a Agost, al TNC.
 
En el cinema va treballar amb Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons i a la televisió en sèries com Porca Misèria o Jet Lag. El seus darrers treballs cinematogràfics foren, principalment, sota la direcció del sr. Pons: El perquè de tot plegat, Actrius, Morir (o no) i Forasters; i la darrera: Herois (de Pau Freixas)
 
Al llarg de la seva trajectòria va rebre força reconeixements: Premi Margarida Xirgú (1982), Creu de Sant Jordi (2000), Premi Nacional de Teatre (2003). La sra. Anna Lizaran, -l'Annita, com li deien els seus amics i amigues- va morir amb només 68 anys.

Què poc s'ho pensava aquesta senyora, que amb els seus durs inicis -que havia "de pagar ella 500 pessetes per a treballar a Els Comediants"- pogués arribar a ser una de les millors actrius d'aquest país. Els i les que treballaren amb ella la descriuen com una persona immensa, abrumadora, monumental, intensa... però també carinyosa, sensible, detallista. La sra. Lizaran era una persona de gran personalitat però de petits gestos.

"Continuo sent curiosa. Has d'estar desperta quan vas pel carrer i mires la gent.
Descobrir, descobrir i treballar, treballar"
(Anna Lizaran)