(1944-2013)
Fa un mes moria el sr. Patrice Chéreau nom imprescindible de l'escena teatral francesa, però també cinematogràfica. Només tenia 68 anys i disposava d'una carrera artística envejable i molt valuosa.
El gran tret distintiu del sr. Chéreau és la provocació, ja sigui adaptant textos clàssics teatrals: com Fedra (de Racine), Peer Gynt (d'Ibsen) o Ricardo III (de Shakespeare), però també s'atreví amb Víctor Hugo, Lope de Vega o Chéjov. També s'aproximà a l'òpera, destacable és la seva versió del Cicle de l'Anell de Wagner.
La provocació també la traslladà a la gran pantalla com a director, tasca amb la que aconseguí ser reconegut arreu del món. El seu primer film fou La chair de l'orchidé (1975) però el reconeixement del públic el rebé amb L'homme blessé (1986), una de les primeres pelis sobre una història d'amor homosexual mostrada de forma oberta i per al gran públic.
Sens dubte, però, la seva gran obra cinematogràfica (per les dimensions de la mateixa) fou La Reina Margot (1994) amb la que regalà a Isabelle Adjani una de les seves millors interpretacions (aconseguint el premi a la millor actriu en el Festival de Cannes d'aquell any). Una peça contundent, grandiosa, passional, operística en el format i en la narració, un film excel·lent!. Després vindrien films menys grandiloqüents però amb la mateixa càrrega provocadora, com: Intimidad (2001).i Son frère (2003), ambdues premiades en el Festival de Berlin.
El sr. Chéreau és tot un referent cultural europeu...
El sr. Chéreau és tot un referent cultural europeu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada