dimecres, 5 de febrer de 2014

I ANTONIA FONT VAN DIR ADEU...

_
No en sóc fan absolut. No els he vist mai en concert (malgrat he estat a punt un parell de cops). No els vaig escoltar des del primer dia sinó que els vaig descobrir tard... bastant tard. Però tot i això, la notíca de que els Antònia Font plegaven definitivament en va fer mal. Cert que fa un temps ja van 'descansar' una temporada, en la que el sr. Joan Miquel Oliver (creador indiscutible del grup) va aprofitar per a tenir l'etapa més creativa i productiva de la seva trajectòria en solitari. Així doncs, la notícia no ens havia de sorprendre excessivament, però, com podíem pensar que després d'una meravella com Lamparetes ens diguessin adèu. Això és com un 'coitus interruptus', nois!
 
Els Antònia Font van aterrar en el cosmos musical d'aquest país l'any 1997 vinguts de Mallorca. Les seves llestres entre divertides, festives, surreals i galàctiques van captivar ben aviat un públic entusiasta i fidel. El seu imaginari combinava la proximitat d'allò quotidià amb l'espai i les galàxies d'una forma magistral, com només havia estat capaç de fer fins llavors el sr. Sisa (amb moooolts punts de contacte).
 
L'ànima creadora indubtable és el sr. Joan Miquel Oliver d'una imaginació prodigiosa capaç de crear lletres inversemblants però fascinants alhora.
 
Aquell 1997 el grup llença la seva primera maqueta que incloïa: Cibernauta Joan, S'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato ... van començar a circular en concerts fins que dos anys després presenten el seu primer disc: Antònia Font (199). Dos anys després el segon: A Rússia (2001), amb ell ja van envair Barcelona i la resta del país. El 2002, arriba Alegria, sens dubte, l'eclosió de popularitat del grup. Amb Taxi (2004), el grup acompanya les seves cançons amb material audiovisual. Dos anys després, ens arriba el seu disc més introspectiu i malenconiós: Batiscafo Katiuscas (2006), d'una bellesa espatarrant. Després vingué el disc doble: Coser i Cantar (2007)en el que donaven un vernís simfònic a les seves peces.
 
L'any 2011 veu la llum el que per a molts és un dels seus millors treballs: Lamparetes, acompanyat dels rumors d'una separació, de fet, portaven 5 anys sense enregistrar material nou i el seu compositor principal va aprofitar per a volar lliurement amb altres artistes: com Albert Pla o Quimi Portet o Sisa, per exemple. El 2012, però, editen un nou i impactant treball: Vosté és aquí, amb 40 cançons de curta durada, que semblen més aviat, esbosos de cançons... acompanyat d'una extensa gira.
 
Un 28 de novembre de 2013 el grup anuncia que es dissolen. Després de 16 anys de carrera musical i 8 treballs discogràfics.
 
El concert del passat 27 de desembre en el teatre Principal de Palma de Mallorca fou el darrer, fou el comiat, fou apoteòsic. Acabaren on havien començat (la nostra amiga Polita n'ha fet una llista a l'Spotify amb les cançons que van cantar aquell dia, aquí teniu l'enllaç... gràcies, Polita! Ella els ha vist en directe 27 vegades!!!´)
 
Amb només 8 treballs els Antònia Font tenen un lloc d'or en la història de la música d'aquest país, la seva creativitat desbordant ja ha creat escola.
 
Per sort, ens queda el sr. Oliver que sabrà emplenar el buit que ens deixen...segur!