.jpg)
Bar a l'hora d'esmorzar, ple de gom a gom. Una persona es mareja i cau plegada a terra. Dos clients que es troben a la barra l'ajuden a aixecar-se i l'acompanyen fora, perquè li toqui l'aire. Minuts més tard, quan van a pagar, el cambrer els fa un simple gest en senyal que no cal, que avui no paguen.
De tant en tant, alguns comportaments humans senzills, allunyats de grans heroïcitats, em fan mantenir l'esperança.
Jesús M. Tibau (2012:15)
Molles per no perdre'm.
2 comentaris:
els humans som capaços de coses tan grans, que fa ràbia que no les sovintegem més sovint.
Gràcies
Cert, amic Tibau, la humanitat no sap encara l'enorme potencial que té de fer un món millor... gràcies per fer-nos-hi pensar!
Publica un comentari a l'entrada