dilluns, 29 de desembre de 2014

SR. MIKE NICHOLS


(1931-2014)

Ahir va fer un mes que es va morir el sr. Mike Nichols, director de cinema i de teatre, productor i actor. Havia nascut a Berlín el 1931 amb el nom de Michael Igor Peschkowskyi. Amb 7 anys va emigrar als EEUU amb la única companyia del seu germà fugint del nazisme. Es formà en la Universitat de Xicago i la seva trajectòria artística començà en el teatre, a Broadway a principis dels '60 del segle passat amb comèdies com Descalzos en el parque (1963), La extraña pareja (1965) o Plaza Suite (1968). 

Dos anys abans havia debutat en el cinema amb el seu primer èxit: Qui té por de Virginia Wolf? (1966) amb Richard Burton i Elizabeth Taylor. Però el reconeixement mundial li arribaria un any després amb El Graduado (1967), amb l'empanat i seduit Dustin Hoffman i amb la que el sr. Nichols aconseguiria el seu únic Oscar com a millor director (a més del Globus d'Or i el Bafta per la mateixa especialitat).

El sr. Nichols derivà cap al cinema més culte, amb Trampa 22 (1970) sense gaire èxit comercial i llençà la carrera cinematogràfica de Jack Nicholson amb Conocimiento Carnal (1971) on els temes sexuals tornen a estar presents -com en El Graduado- o les posteriors El difícil arte de amar (1986) o Closer (2005). 

Malgrat el seus treballs marcadament còmics (o satírics, en alguns casos) que no deixà mai (com a Armas de mujer, 1988), el sr. Nichols va intentar guanyar-se reputació en treballs més dramàtics, alguns amb força solvència, com: Silkwood (1983), A propósito de Henry (1991) o Lo que queda del día (1993)(aquesta com a productor i guanyador d'Oscar). D'altres fracasos directes, com: Una Seguna oportunidad (1991) o Lobo (1993)(amb un Jack Nicholson fent d'home-llop risible i patètic). Per sort, anys posteriors vindrien la teleserie Angeles en América (2004), un gran treball per a la televisió i Closer (2005), un film molt reivindicable que bevia de l'escena teatral.

El seu darrer film fou La Guerra de Charlie Wilson (2007), comèdia sosa i superficial amb Tom Hanks de protagonista.

El sr. Nichols potser no fèu grans obres mestres, però mites com El Graduado no són fàcils d'aconseguir, films que sapiguen connectar amb el seu entorn social com ho fèu aquella pel·lícula no n'abunden; com ho fèu Armas de mujer  als '80 o Closer als '90... com dirien: 'un hombre de su tiempo'