dilluns, 27 d’abril del 2015

SR. MANOEL DE OLIVEIRA

(1908-2015)

Fa unes setmanes moria el director de cinema més veterà -amb 106 anys continuava dirigint pel·lícules- i més conegut de Portugal.

El sr. de Oliveira va nèixer a Oporto, en una família benestant; i, de ben jove, es va interessar pel cinema.

Impressiona força pensar que el seu primer contacte amb el cinema fou en el cinema mut, i que ell va participar, com a actor, en la segona pel·lícula sonora de Portugal... ben aviat, però va deixar la interpretació per a centrar-se en la direcció.

El primer curtmetratge que va dirigir fou Douro, faina fluvial; un curt document sobre la feina dels pescadors del riu Duero. Aquests trets documental, però, els deixà ben aviat per a doptar l'estil que li seria característic: plans llargs, prioritat en la feina de muntatge, unes posades en escena teatrals i una tendència pels diàlegs densos i complexos... el cinema del sr. de Oliveira era un 'Cinema literat', era literatura filmada.

La dictadura de Salazar fèu aturar la seva trajectòria cinematrogràfica que reprengué amb el reconeixement internacional de Benilde, l'any 1975. Des de llavor ha dirigit 42 films sempre vinculats en la literatura i el passat històric de Portugal. La gran majoria dels seus arguments foren adaptacions de llibres o obres teatrals portugueses.

L'any 2002 fou reconegut amb el premi Mundial de les Arts i el 2014 amb la Legió d'Or francesa.

Entre la seva filmografia cal destacar: Belle Toujours, Una película hablada, Viaje al principio del mundo, O Convento o El valle de Abraham.

Elseu és un cinema de paraules i lentituds. Un cinema que demana l'esforç i la implicació de l'espectador. Un Cinema fet Art.

Com dèiem, el sr. de Oliveira era el cineasta actiu més vell: amb 105 anys va estrenar el seu darrer film: O Velho do Restelo.

El relleu el pren el sr. Clint Eastwood, que aquest 31 de maig farà 85 anys; sent, per tant, el director més vell en actiu...