Es tracta d'un dels films més rellevants de l'any passat; no només perquè es va emportar diversos premis Gaudi, Goya, Festival de Málaga, d'Austin, sinó perquè ella conté el pla seqüència més llarg del cinema català (i espanyol de rebot)(curiositat detectada per l'amic Pau). Filmar una escena de 23 minuts sens un tall té el seu mérit per la exigència de coordinació dels elements que hi formen part i amb més motiu si l'escena té lloc a l'interior d'un pis...
El director debutant -Carlos Marqués-Marcet- ens planteja la presentació dels personatges mitjançant el que ell ha anomenat 'dansa' de la parella protagonista abans de que la gran distància (els 10.000 km del títol) posi a prova la seva relació i hagin de comunicar-se mitjançant les noves tecnologies.
Amb el suport de la cançó Nothing Matters When We're Dancing dels Magnetic Fields, l'actor i actriu protagonistes es van movent pel pis amb la persecució de la càmera per les diferents estances de l'habitacle. Van necessitar 1 any i 3 mesos pr a preparar aquests 23 minuts donada la dificultat de que el pla seqüència fou quelcom natural, orgànic i que no quedés forçat i artificial. Van assajar molt amb els actors (i dobles, per no cansar els protagonistes), cada moviment havia d'estar mil·limetrat. Van gravar 17 preses en 3 dies amb l'equip mínim per a que el mateix equip no fos un entrebanc en la filmació tenint en compte que la càmera girava 270 graus.
El resultat: una meravella tècnica i artística que per culpa de la naturalitat amb la que està filmada, passa totalment desapercebuda, així que cal reivindicar-ho!... qualsevol premi és poc!
Si no l'heu gaudit... ja tardeu!
2 comentaris:
no hi ha enllaç al pla seqüència?
No sr. Pons, no... s'ha de veure la pel·lícula sencera!
Publica un comentari a l'entrada