dimarts, 6 d’octubre de 2015

SR. OMAR SHARIF

(1954-2015)

El passat mes de juliol, amb 83 anys, moria el Doctor Jivago o el príncep Alí de Lawrence d'Aràbia: el sr. Omar Sharif o Omar El-Sherif, nascut a Alexandria.

El sr. Sharif, afectat de la malaltia d'Alzeheimer feia temps que estava en el pou de l'oblit i residia en El Caire (Egipte). 

El sr. Sharif va nèixer com a Michel Shalhoub en una família acomodada, el seu pare era una pròsper importador de fustes. Quan tenia 4 anys la seva família es va traslladar a El Caire, allà va estudiar en una escola anglesa on interpretaria alguns papers shakespearians. Després va estudiar matemàtiques i física a la Universitat del Caire compaginant-ho amb feines a l'empresa del seu pare. 

El sr. Sharif va participar en més de 100 films però la seva entrada en el cinema la fèu de forma atzarosa, no es tractava pas d'una vocació, el seleccionaren per al seu primer film: Siraa Fil-Wadi (1954) del director egipci Youssef Chahine i allà conegué l'actriu principal: Faten Hamama, amb la que es casaria aquell mateix any i estarien junts fins el 1974. L'actor va haver de convertir-se a l'islam (ja que era cristià). Participà en diversos papers a l'ombra de la seva muller famosa fins que arribà la pel·lícula de la seva vida: Lawrence d'Aràbia (1962) de David Lean. Molts actors van passar pel casting i sembla ser que la virilitat i atractiu de l'actor van impressionar al sr. Lean que li oferí el paper de príncep Alí. Per aquest film, el sr. Sharif seria nominat a l'Oscar (que no aconseguiria mai) i un contracte en exclusiva amb el productor Sam Spiegel que l'afegiria al repartiment de La caiguda de l'imperi romà (1964) d'Anthony Mann.

El reconeixement popular li arribà un any després amb el Doctor Jivago, un altre cop, amb David Lean. Amb el que aconseguiria el Globus d'Or a millor actor. Després vindrien films populars com Funny Girl (1968) amb Barbra Streisand i d'altres interpretacions en films de Hollywood de menor i major rellevància però cap de l'alçada i reconeixement dels dos clàssics de David Lean.

De fet, en els darrers temps va participar en pocs films rellevants a excepció de Ibrahim y las flores del Corán (2003) del francès François Duyperon, pel que va rebre diversos premis.

El sr. Sharif va treballar per tot el món i la seva era una vida de luxes, joc i d'apostes a les carreres de cavalls; de fet, es comenta que aquesta atracció pel joc estava per davant de molts contractes i compromisos laborals.

De mirada seductora, encantadora i encandilant, el seu sex-appeal l'acompanyà tota la seva vida, escampant l'esteroptip de la virilitat amb els tocs exòtics de la seva procedència oriental.