dijous, 21 de gener de 2016

SR. ALAN RICKMAN

(1946-2016)

Hem començat un 2016 amb massa pérdues: després de  Bowie el que marxa és el mismíssim Severus Snapes, el sr. Alan Rickman, de la mateixa edat: 69 anys... uns dies abans de que també ens deixés el sr. Ettore Scola, el darrer director clàssic del cinema italià. Però avui toca parlar del sr. Rickman.

Nascut com a Alan Sidney Patrick Rickman a Londres, de ben jove va decidir convertir-se en dissenyador gràfic, com el seu pare que va morir quan ell tenia 8 anys; formació que la combinava amb la participació en una companyia teatral amateur. Acabada la formació va muntar una empresa de disseny amb uns amics i als 26 anys va demanar una beca per al Royal Academy of Dramatic Art (Londres) de que va arribar a ser vicepresident des del 2003 fins a la seva mort.

Poc a poc la seva vida es va plenar més d'interpretació i menys de disseny. L'any 1975 inicia la seva carrera professional com a actor i tres anys després debuta a la BBC en el paper de Teobaldo a Romeo y Julieta. Des de llavors, està a la Royal Shakespeare Company, participant en inifinitat d'obres clàssiques com Hamlet, Antonio y Cleopatra... 

L'any 1982 amplia la seva carrera d'actor amb altres registres que no siguin el teatre clàssic amb Busted, una TV-movie. Paral·lelament, continua acumulant èxits teatrals amb obres com Les Amistats Perilloses, per exemple. 

No seria uns anys més tard quan realitzaria el seu primer gran paper per al cinema: Die Hard o La Jungla de Cristal (1988) fent del dolent al que s'enfronta Bruce Willis. El nas corvat li propociona una rostre esquerp que l'aproximen als papers de dolent, com a Robin Hood, príncipe de los ladrones (1992). Posteriorment, vindrien Sentido y sensibilidad (1995), Love Actually (2003) o Sweeney Todd (2007) ... produccions totes amb un aire clarament british. Tot i de caràcter marcadament secundari, el seu rostre era ja popular. 

El reconeixement de la crítica arribaria amb la mini-serie per a HBO: Rasputin (1996), interpretació per la que guanyaria el Globus d'Or i l'Emmy.  Un any després dirigeix el seu primer film: El invitado de invierno, amb el protragonisme de dues dames del teatre britànic: Emma Thompson i Phyllida Law. Fins al 2014 no dirigiria el seu segon i darre film: A Little Chaos, en el que interpreta al Rei Lluís XIV.

L'any 2001, però, arribà el punt culminant de la seva popularitat, interpretant un dels personatges més ambigus i complexos de la saga juvenil Harry Potter: Severus Snape. Juntament, amb Dumbledore i Voldemort, és el personatge adult present en totes les parts de la saga, arribant a fer-nos dubtar de la secundarietat del seu personatge.

L'any 2016 ha realitzat la seva darrera interpretació posant la veu a l'oruga animada de Alicia a través del Espejo, segona part de Alicia en el País de la Maravillas. Una veu que posa fi a una trajectòria professional coherent, segura; d'un actor versàtil, capaç de passar desaparcebut en rols convincents, d'un secundari de luxe.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

La meva interpretació preferida es la del sheriff de nottingham, quin tros de cabronàs!

Ciutadà K ha dit...

Certament, la cara del sr. Rickman -quan s'ho proposava- podia ser la d'un gran cabronàs... jo em decanto més pel Severus