Successió de petites peces d'orfebreria on envia el to greu, la instrumentació calmada, els ecos vocals de profunditat transcendental i, esclar, unes lletres que han motivat -i continuen fent-ho- tota mena d'hipòtesi. L'enfocament de transcendència que Leonard Cohen ha volgut reflectir al seu nou àlbum per traslladar-lo a l'oient/aficionat, no és més que una continuïtat del seu propi estat anímic i d'un discurs reflexiu que ha aparegut intermitentment al seu cançoner al llarg dels anys. Agafar-se al peu de la lletra algunes de les reflexions o màximes, com per exemple la del priemr fragment que obre l'àlbum i li dóna nom, és pensar precipitadament i erròniament que el veterà cantant s'està acomiadant del món terrenal i que està dient al Senyor que ja està preparat.
Si heu seguit mínimament la lírica i la temàtica que ha elaborat i abocat el meravellós bard al llarg del temps, veureu que aquest àlbum és una posada al dia del seu decàleg vital. La cobertura sonora d'aquesta successió de recitals -pràcticament monocords, sense més modulacions- és responsabilitat del seu fill Adam, i segueix l'ortodòxia i els cànons de les seves útlimes produccions. Amb una instrumentació impecable, tot i que les segones veus femenines van ser excessivament visibles, el vestit sonor destaca el profund control que té Cohen de la veu, del tempo, del silenci i l'entonació. Una bellesa espiritual profundament poètica... i preparat per a continuar endavant.
Esteban Linés a La Vanguardia 23/10/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada