THE END (2016)
Un film malson (de Guillaume Nicloux director de Valley of love amb la que comparteix actor) per al personatge principal. Un home que s'aixeca un matí per a passejar per un bosc prop de casa, en el que es perd i del que no en pot sortir. Un immens Depardieu aguanta el pes de la trama, gairebé podem parlar de personatge únic. Film tèrbol, inquietant i estrany. Significats, metàfores i lectures possibles que queden per concretar. Ressons de Lynch amb gotes de Haneke. Et deixa, però, amb ganes de més i buit de respostes, massa buit de respostes.
Valoració: 7
MON ANGE (2016)
Film del belga Harry Cleven que ens confirma que el fantàstic pot ser poètic, sensual i eròtic. Una història d'amor entre un noi invisible i una noia cega que recupera la vista... dolça i delicada. Amb moments de sensualitat, cossos bells i joves envoltats de màgia. Llàstima que li sobrin 15 minuts.Valoració: 6
LO QUE HACEMOS EN LAS SOMBRAS (2014)
El Festival de Sitges recupera aquesta cult movie de l'edició 2014. Un mockumentary sobre la vida domèstica de 4 companys de pis... l'únic petit de detall és que són vampirs. Delirant, enginyosa, divertida i original. Com si d'una sit-com es tractés ens relata les situacions de qualsevol pis d'estudiants, el problema d'aconseguir sang, la temptació de fer esclaus... Molt recomanable!
Valoració: 8
ARES (2016)
Aquest film de Jean Patrick Bebés planteja una distopía situada a París on les diferencies socials són abismals i les farmacèutiques són les que tenen el poder i disposen de la vida de la gent. Amb Ares, un anti-heroi, comença el canvi. De factura artística impecable -amb ressons del Leon, el profesional de Besson- el film ens proposta un viatge per un París futurista desesperançat però amb esperances de canvi.
Valoració: 7,5
CREEPY (2016)
Dirigida pel sr. Kurosawa, el que comença sent una peli de polis i investigadors desemboca en un film de terror de psicòpates i malsanes relacions familiars. Una parella descobreix un veí una mica estrany, amb una 'família' més estranya encara La intensitat va pujant fins a un èxtasi final asfaxiant i malsà. Fosca i bizarra no sempre cal veure sang per incomodar-se davant d'una pantalla.
Valoració: 8
THE EYES OF MY MOTHER (2016)
Debut de Nicolas Pesce, jove que s'ha de tenir en compte a partir d'ara. Elegant blanc i negre per a una història sádica, cruel i sanguinolenta. La protagonista podria ser la germana petita de Norman Bates, la filla petita de la família de la Matanza de Texas... Millor que no et creuis amb ella: mutilacions, sutures en viu i cadenes i necessitat d'amor i companyia. Incòmoda i grotesca. Tremenda!
Valoració: 8
TRASH FIRE (2016)
Tercer llargmetratge de Richard Bates jr.. Es tracta d'un híbrid de comedia romàntica i film de terror. Comença com una guerra de sexes i acaba com una revisió de La Visita de Shyamalan. Bons diàlegs carregats de misantropía i mala baba. Un pel errática. Divertida.Valoració: 6
REVENGEANCE (2016)
La nova perla del mestre de l'animació Bill Blympton (aquest cop acompanyat de Jim Luján). El sr. Blympton és un dels dibuixants de pelis d'animació per a adults (que no porno) més interessant (per no dir el què més). Aquest cop ens proposa un film noir protagonitzat per 'penya xunga' de Los Angeles: investigadors de poca monta, polítics populeros i un ritme trepidant i grotesc marca de la casa. Delirant! Valoració: 7
LET ME MAKE YOU A MARTYR (2016)
Impecable opera prima de Corey Asraf & John Swab. Thriller fred, contundent, madur, de realització impecable. Una història fragmentada per a parlar-nos del destí inexcusable. Amb un Marilyn Manson que és més que un reclam. Amb aires de Drive, Tarantino i els Coen... aquests nois arribaran lluny!
Valoració: 8,5
TIMELESS (2016)
Primer capitol d"aquesta serie acabada d'estrenar als EEUU (octubre'16). Viatges en el temps perseguint un dolent amb fosques intencions... Àgil, amena, interessant i entretinguda, no cal demanar-li més. Tampoc no es tracta d'un producte televisiu que hagi de canviar la Història d'aquest mitjà, francament. Però no t'avorreix i tens ganes d'avançar... que ja és prou.
Valoració: 6,5
THE WAILING (2016)
El cinema coreà és dels més interessants actualment, això crec que ja ho hem dit en més d'una ocassió. I, en aquest cas parlem d'un dels directors de referència d'aquell país -Hong-jin Na- amb només 3 llargmetratges... però quins llargs! Chaser i The yellow sea. The Wailing (El extraño) comença com una història d'investigacio policial en un poblet coreà amb uns polícies gens curtits i acaba com una peli de possessions i forces demoníaques. Manté l"interés i té gràcia en combinar humor i drama (sobretot a l'inici). Te un punt reiteratiu, però, que no li treu el mèrit de ser un gran film.
Valoració: 8
31 (2016)
Es tracta de la nova proposta de Rob Zombie en la que ens continua explicant el mateix: joves segretats enmig del no res per una colla de sàdics amb ganes de fer-los patir de forma irracional una nit de Halloween. Aquest cop el dire s'ha inventat un joc: 31, les victimes han d'aguantar 12 hores vives i seran alliberades. 'Más de lo mismo' sense xispa ni innovació
Valoració: 5
PET (2016)
El director Carles Torrens l'any passat va guanyar un premi en el Festival Sitges (amb Emergo) amb pasta per a fer el següent llarg. Aquest es el resultat. Resultona peli que comença amb aires de El Coleccionista de Wyler o La piel que habito d'Almodóvar però que avança cap a llocs insospitats. Mola veure al Dominic Monahan de Perdidos. Agradable sorpresa per a un film molt matxacat per la crítica pel que fa al guió però, precisament, és el premi que s'ha emportat en aquest Sitges 2016.
Valoració: 8
ANTIPORNO (2016)
El sr. Sion Sono és un dels directors preferits de Sitges, i dels més marcinas, per cert, Film colorista, kitsch i -aparentment- pujat de to. Davant d'una capa de frivolitat s'amaga un film que es planteja temes com el cinema dins el cinema, la feina d'actriu, el sexe com a tabú, l'alliberament de la dona i un trencament total de la "quarta paret'. Tot això, amb altes dosis de histrionisme i disbauixa.
Valoració: 7
SOLARIS (1972)
El clàssic de 1972 del mestre Tarkovskiy. Obra de culte indiscutible. Tot un tractat de filosofía posat en imatges, conceptes com la identitat, real/virtual,...és una odissea a l'espai i un anàlisis del món de la parella. Solaris és això i molt més. El moment d'ingravidesa és, senzillament, màgic!
Valoració: 9
DETOUR (2016)
El director de Creep -Christopher Smith- que també va passar per Sitges l'any 2004 ens proposta un thriller que porta el model de peli trencaclosques a l'extrem. Guió ben tramat que permet divagar sobre el 'que passaria si...', veient en pantalla la opció A del prota, pero tambe la B; simultàmiament! en pantalla dividida, a estones. Distreta, amena, original, amb aires de Tarantino en 'versió juvenil'. Molt recomanable!
Valoració: 8,5
2 comentaris:
Tret d'un 5 perdut tota la resta no baixa de 6,5. Que només fan pelis bones?
Homeeeee, sr. Pons que sigui el millor Festival de Cinema Fantàstic del món d'alguna cosa ha de servir, no? l'immensa majoria són bones. Sí!. el programadors/es fan una bona feina!
No hi ha anat mai, vosté??
Publica un comentari a l'entrada