dimarts, 24 de gener del 2017

DINAMICA AMBIVALENCIA, SOBRE EL NOU DISC DE THE XX


Encara que sembla que hagin encès algun interruptor perquè augmenti la llum, la proposta lírica d'I see you continua gravitant d'una manera evident sobre terrenys recurrents d'aires ombrívols -llegiu-hi la instrospecció, els mals del cor o el lament-. L'encara breu evolució de The XX és significativa. Quan van aparèixer a l'escena musical el 2009, el trio londinenc va deixar bastant bocabadada l'afició, per la seva fascinant manera de teixir sonorament la seva manera d'expressar sensacions tan comunes com l'ansietat o la fragilitat humana; fascinant perquè eren cançons confessionals ofertes de manera tan temptadora com colpidora.

Ara el grup torna a confeccionar obra rabiosament personal. Ja sigui per influència geogràfica exògena -la banda reconeix haver-se inspirat en els assolellats i desolats paisatges de Califòrnia i Islàndia, on van gravar l'àlbum- o per una qüestió d'ofici i maduresa professional, el combo ha elaborat un important artefacte. Jamie Smith, per exemple, exposa i aplica alguns nous recursos ja entrevistos en la seva formidable i vibrant obra en solitari In colour, mentre Oliver Sim i Romy Madley Croft no esquiven temàtiques de pes personal. I tot això embolicat amb una dinàmica lleugerament innovadora capa on es donen la mà ek pop, l'r&b, el jazz i fins i tot el gospel, però sempre embastat de manera que porta l'oient a poder gaudir amb gloriosa delectança de cadascun d'aquests elements un per un.

Esteban Linés a Crítica de Música 
de La Vanguardia del 15/01/17