Potser molts i moltes de vosaltres només la teniu com un blockbuster més, com una simple ficció per a passar l'estona, però alguns autors ja estan treient 'punta' al substrat polític que podem detectar en la saga Star Wars, la saga que va donar el primer pas l'any 1977 i que tenim en plena vigència.
Evidentment, un cop adquirits els drets de la saga per Disney, el pare de la criatura, el sr. George Lucas, ha quedat un pél apartat del producte (que no desvinculat del tot). Però ell fou el què ho començà tot, l'univers Star Wars existeix gràcies a ell, un cineasta hippie que en aquella època odiava els grans estudis i en els que no hi encaixava (l'Imperi?) i decidí creà la seva pròpia productora fora de Hollywood (Resistència rebel?) que, mal li pesi, ha acabat convertint-se en un autèntic imperi (Lucasflm) .... Doncs, amics i amigues, precisament d'això parla Star Wars si l'analitzem en clau política, en llibres, com el de Cass R. Sunstein La última mitología: el mundo según Star Wars.
Totes les pelis de la saga ens parlen d'una part 'fosca' que tots/es portem a dins i que pot aflorar en qualsevol moment, la lluita interna entre bondat/maldat és inherent a qualsevol persona. Així mateix, cada film d'Star Wars és una celebració de la llibertat individual, de pensar que per molt que el teu camí/destí estigui traçat tu tens el lliure albir de fer i ser el què vulguis.
L'univers d'Star Wars ens mostra com de fàcil li pot resultar a una democràcia o república caure en l'imperialisme o l'autoritarisme: quan les democràcies semblen paralitzades o no acaben de donar resposta a les necessitats de la població, aquestes busquen un líder fort que els 'salvi' de la situació, emergeix un 'Emperador' ... i la llavor de l'imperi ja està sembrada. Bon exemple d'això ho trobem en la Revolució Francesa o en l'Alemanya dels anys '30 del segle XX, abans del nazisme.
Un altre interessant detall és que la Princesa Leia -heroïna feminista indiscutible de la saga que ara hereta Rey en la nova trilogia- mati al seu carceller amb les mateixes cadenes que la tenen presonera, imatge d'una violència/intensitat poc habitual en la saga.
Els primers Episodis realitzats -la primera Trilogia Star Wars- (del IV al VI): ens parlen d'un moment hippie, d'un món que no agrada als protagonistes, somien amb dracs i princeses i es topen amb una nazis molt dolent ... el rerafons és que salvem el món mentres em diverteixo i -important- guanyo diners (cas de Han Solo, per exemple).
La segona Trilogia (que són els primers capítols de la saga, de l'I al III): els hippies ja són casta, estan normalitzats, van al Parlament i en ell busquen aconseguir la justícia però dins hi descobreixen una conspiració que desencadena una règim totalitari.
La tercera Trilogia (episodis VII a IX): es torna al model de la primera trilogia però sense hippies i amb uns proletaris que a cada nou capítol estan més a prop d'enfrontar-se als rics; per primer cop a la saga, el Nou Ordre té un component clarament econòmica i classista.
La fragilitat de com podem passar de la democràcia al totalitarisme és el leitmotiv de totes les parts de la saga.
Alguns veuen en la sèrie d'animació Les Guerres Clon (2008-2015) un crònica del desastre USA a l'Afganistan i l'Iraq, per exemple.
Si és que aquella galàxia tan, tan llunyana està més a prop del que ens pensem...
1 comentari:
Jo que em pensava que era només un culebrot veneçolà amb naus espacials...
Publica un comentari a l'entrada