SR. SAM SAVAGE

(1940-2019)

Fa unes setmanes moria un dels escriptors contemporanis més 'especials', més 'rarunos', gairebé tan 'excèntric' com el sr. Pynchon (i això ja és dir, eh?. El sr. Sam Savage era una rara avis en el món editorial. Començà a estimar la literatura quan jugava amb la seva mare (i els seus 6 germanes)  a llegir poemes a l'atzar i la mare havia d'identificar de quin poema es tractava. De ben jove començà a escriure poemes i a principis dels '60 del segle passat era editor d'una revista de poesia Reflections.

Fou doctor en Filosofia per la Universitat de Yale (feia classes sobre Nietzsche i Marx) i acabà la tesi a París. Fou una ment inquieta i poc acomodada. Va marxar a Boston a viure reparant bicis, amb la seva parella (amb la que van tenir 2 fills) es va construir una casa enmig del bosc, també va ser pescador de crancs, els darrers anys es va submergir en una vida d'ermità i un dels seus somnis era fer la volta al món en vaixell en solitari ... però una malaltia pulmonar el féu avortar la missió.

Va entrar en el món de la novel·la tard... La seva primera novel·la l'escrigué l'any 2005: The Criminal Life of Effie O., escrita en vers, una mena de novel·la infantil per a adults. Tenia 65 anys. L'any següent el reconeixement li arribà amb el llibre Firmin, la història d'una rata solitària i lectora que viu en una llibreria en temps difícils, una autèntica faula sobre el món contemporani que fou èxit de vendes a Europa, traduïda a 30 idiomes i arribant a vendre més d'un milió d'exemplars. Després vindrien el Lamento del perezoso (2009) o Cristal (2012) i la seva darrera novel·la: El camino del perro (2016), amb èxits similars al seu preuat Firmin i construint un estil propi en el que els llibres i la lectura tenen un paper determinant, decisiu... vital, diria jo. La Vida entesa amb i per als llibres.

Tenia 78 anys i amb una obra limitada i escrita des de la vellesa s'ha guanyat un lloc rellevant en la Història de la literatura contemporània.

Si teniu ocasió, llegiu-lo, sentireu clarament la sensació de gaudir de la lectura ... tan agradable i tan difícil de descriure.

"Com més vell, més desconcertat em sento. Prefereixo la sensació de perplexitat que la de certesa, perquè si estàs en la certesa és que estàs equivocat"