(1928-2019)
Ha estat la primera dona en rebre un Oscar honorífic a la seva carrera cinematogràfica l'any passat (la primera!! si n'hi ha de feina per a fer, encara...). Ha aconseguit els premis més destacats en els grans festivals de cinema: Cannes, Venècia, Donostia,...
Està considerada un símbol de la cultura francesa però la sra. Varda va nèixer a Bèlgica, de pare grec i mare francesa, amb el nom d'Arlette Varda. Va estudiar Història de l'Art i va aconseguir feina com a fotògrafa oficial del Teatre Nacional Popular, la fotografia li agradava però cada cop tenia més interès pel cinema. Així que, desprès de passar uns dies a Sète gravant la vida del barri 'La Pointe Courte' per a un amic que estava malalt terminal i no podia visitar-la físicament, va decidir realitzar el seu primer film: La Pointe Courte (1954). L'estil d'aquest primer film apunta cap al que seria el gran moviment cinematogràfic francès: La nouvelle vague, molts crítics la consideren l'àvia d'aquest corrent, fent-se evident en un altre dels seus primers films Cleo de 5 a 7 (1961)
Casada amb el director Jacques Demy des de 1962 i fins a la seva mort, el 1990; ens molts films de la sra. Varda hi ha homenatges cap aquest emblemàtic director francès.
Feminista contundent, fou pionera a l'hora de fer un lloc a les dones en la direcció cinematogràfica: "Sortiu de les cuines, de les vostres cases, féu-vos amb les eines per a fer pel·lícules". Amb principis ferms, el seu aspecte petit, amagava una dona de forta personalitat per amb una capacitat empàtica i sensibilitat cap a l'Altre envejable. Els seus documentals, video-instal·lacions i pel·lícules tenen un caire realista i social. Va dirigir una quarantena de treballs els que hi són molt presents aquest principis de què parlàvem, profundament marcada pel Maig del 68 en els seus films es plantegen crítiques contra la societat burgesa, films amb postulats marcadament d'esquerres.
Fa dos anys, acompanyat de l'artista JR, signava una documental preciós: Caras y lugares i el seu darrer treball és un documental sobre ella mateixa Varda por Agnès, un autèntic film de comiat.
Films destacables que podreu recuperar si voleu conèixer la seva obra:
- Cleo de 5 a 7 (1961)
- murs, murs (1980)
- Sin techo ni ley (1985)
- Los espigadores y la espigadora (2000) i la seva continuació Los espigadores y la espigadora dos años después (2002).
- Caras y lugares (2017)
- Varda por Agnès (2019)
L'estil realista i sensible dels seus films són un bon reflex del temps en que foren realitzats. Un testimoni de la Vida que li va tocar viure i una mestra a l'hora d'explicar-nos-la. D'una vitalitat envejable fins als darrers dies de la vida va morir als 90 anys, mentre dormia.
Au revoir, Varda !!
Feminista contundent, fou pionera a l'hora de fer un lloc a les dones en la direcció cinematogràfica: "Sortiu de les cuines, de les vostres cases, féu-vos amb les eines per a fer pel·lícules". Amb principis ferms, el seu aspecte petit, amagava una dona de forta personalitat per amb una capacitat empàtica i sensibilitat cap a l'Altre envejable. Els seus documentals, video-instal·lacions i pel·lícules tenen un caire realista i social. Va dirigir una quarantena de treballs els que hi són molt presents aquest principis de què parlàvem, profundament marcada pel Maig del 68 en els seus films es plantegen crítiques contra la societat burgesa, films amb postulats marcadament d'esquerres.
Fa dos anys, acompanyat de l'artista JR, signava una documental preciós: Caras y lugares i el seu darrer treball és un documental sobre ella mateixa Varda por Agnès, un autèntic film de comiat.
Films destacables que podreu recuperar si voleu conèixer la seva obra:
- Cleo de 5 a 7 (1961)
- murs, murs (1980)
- Sin techo ni ley (1985)
- Los espigadores y la espigadora (2000) i la seva continuació Los espigadores y la espigadora dos años después (2002).
- Caras y lugares (2017)
- Varda por Agnès (2019)
L'estil realista i sensible dels seus films són un bon reflex del temps en que foren realitzats. Un testimoni de la Vida que li va tocar viure i una mestra a l'hora d'explicar-nos-la. D'una vitalitat envejable fins als darrers dies de la vida va morir als 90 anys, mentre dormia.
Au revoir, Varda !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada