De moment, ha dirigit 10 pel·lícules i en la majoria d'elles no només dirigeix, sinó que n'és el guionista, actua i, fins i tot, compon les bandes sonores. Però el sr. van Warmerdam és també escriptor teatral, dissenyador, pintor.... Borgman (2013) és la seva pel·lícula més reconeguda, amb la que va guanyar el premi al Millor Film en el Festival de Sitges d'aquell any, un film amb una atmosfera malsana, surreal, incòmoda, inquietrant i amb molt d'humor negre. Dos anys després, estrenà el film que ens ocupa, una mena de comèdia.
'Schneider vs. Bax' és la història de l'enfrontament entre 2 homes: Schneider -pare de família amb una vida estable i ordenada- i Bax -un personatge oposat, un escriptor adicte a les drogues i amb una família totalment desestructurada, que interpreta el mateix director-. Ambdós, però, treballen com a assassins a sou. Podria ser una història de violència gràcies a l'enfrontament d'ambdós personatges però l'estil autoparòdic, rascant el teatre de l'absurd, fa que el film no sigui de fàcil classificació, aparentment és un thriller però l'aire de western hi és present. El somriure se'ns pot gelar en un cop de violència efectiu, contundent i fred. En alguns moments, ens pot semblar un film de Tarantino en altres un film de Kaurismaki. Personatges sòrdids, situacions amorals com una forma de mostrar la part fosca de la nostra societat -aparentment- perfecta. Un embolcall de comèdia negra per a criticar la societat burgesa. Molts l'han comparat amb el cinema dur i fred de Michael Haneke. Ens trobem davant d'un autor complex, inclassificable; que pot resultar crítptic, que pot passar ràpidament d'allò tràgic a allò hilarant, de l'ironia a la serietat i amb unes interpretacions gens expressives que provoquen una curiosa incomoditat en l'espectador...
El sr. van Warmerdam és el director-autor més conegut dels Països Baixos, ¿veniu a descobrir-lo aquest dijous a l'Auditori Sixto Mir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada